Teresa Vilardell aprofundeix amb 'La nit més freda' en el forçat desterrament dels intel·lectuals catalans

Veus singulars que recreen l’exili des d’un vessant més íntim i realista. Veus que ens remeten a la tragèdia de mig milió de catalans que van haver de travessar la frontera francesa, fa 70 anys, per fugir de la repressió franquista. De tot això tracta La nit més freda, un muntatge que ha ini­ciat el seu camí a la Sala Tallers del Teatre Nacional.

No hi són tots els que hi ha, però el treball realitzat per Teresa Vilardell, en col·laboració amb Fina Rius i Miquel Casamajor (dramatúrgia), és dels que justifiquen un projecte que, com altres programats pel TNC per recordar l’aniversari, s’implica en la recuperació de la memòria històrica. Aloma, La dama de Reus i Trueta, presentades a les sales del teatre públic, i La maternitat d’Elna (Capitol) al·ludeixen a aquest període i projecten, des de diferents òptiques i històries menys diversificades, la seva mirada als efectes de la caiguda de la Catalunya republicana.

La nit més freda sorgeix de textos de Joan Oliver, Carles Riba, Mercè Ro­­doreda i Antoni Rovira i Virgili, amb cites, entre altres, d’Agustí Bar­tra, Pere Calders, Josep Carner, Xavier Benguerel i Anna Murià. La dificultat de teixir una dramatúrgia que funcioni amb aquesta varietat d’aporta­cions es resol només a mitges.

L’escenografia d’Alfons Flores, amb maletes, mobles i objectes si­tuats als costats d’una pantalla vertical de 12 metres en què es projecten imatges de l’èxode, ens remet al de muntatges com Trueta i La maternitat... El plantejament, que inclou testimonis de persones anònimes, potencia el to documental del relat, però no és suficient per lligar el ­muntatge.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L’aportació de l’acordionista Ricard Contreras, amb qui col·laboren amb les seves percussions els actors, ajuda a mantenir el pols narratiu. Seguir la trama no és un problema per a qui coneix les obres de contingut poètic, epistolar o novel·lístic dels autors elegits, però obliga a un notable esforç els que s’enfronten per primera vegada a aquesta literatura de l’exili.

La consolidació de Rodoreda com a escriptora, la mirada crítica a la personalitat de Riba, la història d’un Benguerel que es fa ric a l’exili i l’enamorament de Bartra i Murià flueixen en aquesta visió que ens acosta a la realitat viscuda per aquests intel·lectuals. Fina Rius, Pep Miràs, Jordi Rico, Elena García i Roger Casamajor recreen amb entrega aquesta crònica de la vida d’una generació lluny de la pàtria enyorada.