Ian Curtis, un torturat antiheroi del cine

La saviesa popular assenyala que una de les millors escenes, si no la millor, de24 hour party people, el retrat dels anys daurats de l’escena musical de Manchester per Michael Winterbottom, és aquella en què Joy Division escolten la mescla final deShe’s lost controlmentre condueixen per la ciutat en plena nit. L’escena quedava en poca cosa, com la història del grup en el conjunt de la pel·lícula; amb allò quedava clar que les icones del postpunk mancunià, i el seu líder en particular, es mereixien un film a part.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Aquest film ha arribat: es diuControli, segons sembla, va ser filmat per Anton Corbijn com un correctiu de24 hour party people, encara que aquella li rendís un homenatge incorporant el seu videoclip per al tema de Joy DivisionAtmosphere. Segons Tom Breihan deVillage Voice, Corbijn no tolerava que Winterbottom hagués tractat la vida i la mort de Curtis quasi com una broma. I així, salvant algunes flatulències,Controles presenta molt seriosa, una marató de silenci i dol en –és clar– blanc i negre, sense que signifiqui una genuflexió cega davant d’una mística etèria; aquí Curtis és, en primer lloc, un personatge corrent amb greus problemes.

En la seva perceptiva recerca de la veritat, Corbijn compta amb l’ajuda d’un gran Ian Curtis, el jove actor Sam Riley, a qui, curiosament, hauríem d’haver vist com a Mark E. Smith de The Fall a24 hour party people. El seu paper va quedar a la sala de muntatge.