01 juny 2020

Anar al contingut

Els nous treballs del líder d'Antònia Font

L'imparable Joan Miquel Oliver publica un disc autobiogràfic

'Bombón mallorquín' és la segona entrega en solitari del prolífic compositor i guitarrista

El llibre 'Quadern 2008' reprodueix la llibreta on el músic illenc va desenvolupar la seva nova obra

RAMÓN VENDRELL
BARCELONA

Confirmat: Joan Miquel Oliver ha aconseguit l’estatus de llumenera. Bombón mallorquín (DiscMedi), el segon elapé en solitari del compositor i guitarrista d’Antònia Font, no arriba sol. A les llibreries s’hi troba Quadern 2008 (Empúries), facsímil del bloc (marca LiderPapel, model Classic) en què Oliver va desenvolupar (no s’indica amb quins bolis) les lletres i les músiques de les cançons del disc, en va dissenyar la gravació, va esbossar novel·les i guions de pel·lícules, va escriure poemes, va dibuixar i va anotar idees al llarg de l’any passat. El registre manuscrit inclou el cedé. Per sort, també inclou un annex amb els textos en tipografia llegible i una glossa de cada pàgina.

Oliver demana clemència. «No oblideu que eren simples assajos destinats a passar la resta de la seva vida física primer tancats i més tard perduts», escriu. Quan papers d’aquesta mena eludeixen el seu destí i són publicats vol dir que el seu autor és de culte.

L’HOME DEL MOMENT // De culte no vol dir minoritari en el cas d’Oliver, sinó amb una afició militant. El misteri de l’amor (2008), la seva primera novel·la, ha venut 10.000 exemplars i ben aviat tindrà edició de butxaca. Pel que fa a Antònia Font, el 2008 va actuar al Liceu i va guanyar el Premi Nacional de Música. Que Sisa l’escollís per produir Ni cap ni peus certifica que Oliver és l’home del moment.

I ara la seva carrera en solitari, iniciada amb Surfistes en càmera lenta (2005), s’engrosseix amb Bombón mallorquín, «una autobiografia poètica», segons Oliver.

Normalment, quan el capitost d’un conjunt comença a publicar discos en solitari, comença el compte enrere per a la dissolució del conjunt. Però Antònia Font no és una banda normal. «Antònia Font és una part molt important del que faig, diguem-ne el 80%, però no és tot el que faig, i això està molt clar al grup –diu Oliver–. De fet, van ser ells els que van proposar parar un any per començar a treballar en un nou disc. La resposta és no, Antònia Font no perilla».

Senzillament Oliver, una indústria per si mateix, no pot estar-se quiet. És imparable.