L'imparable Joan Miquel Oliver publica un disc autobiogràfic

Confirmat: Joan Miquel Oliver ha aconseguit l’estatus de llumenera. Bombón mallorquín (DiscMedi), el segon elapé en solitari del compositor i guitarrista d’Antònia Font, no arriba sol. A les llibreries s’hi troba Quadern 2008 (Empúries), facsímil del bloc (marca LiderPapel, model Classic) en què Oliver va desenvolupar (no s’indica amb quins bolis) les lletres i les músiques de les cançons del disc, en va dissenyar la gravació, va esbossar novel·les i guions de pel·lícules, va escriure poemes, va dibuixar i va anotar idees al llarg de l’any passat. El registre manuscrit inclou el cedé. Per sort, també inclou un annex amb els textos en tipografia llegible i una glossa de cada pàgina.

Oliver demana clemència. «No oblideu que eren simples assajos destinats a passar la resta de la seva vida física primer tancats i més tard perduts», escriu. Quan papers d’aquesta mena eludeixen el seu destí i són publicats vol dir que el seu autor és de culte.

L’HOME DEL MOMENT // De culte no vol dir minoritari en el cas d’Oliver, sinó amb una afició militant. El misteri de l’amor (2008), la seva primera novel·la, ha venut 10.000 exemplars i ben aviat tindrà edició de butxaca. Pel que fa a Antònia Font, el 2008 va actuar al Liceu i va guanyar el Premi Nacional de Música. Que Sisa l’escollís per produir Ni cap ni peus certifica que Oliver és l’home del moment.

I ara la seva carrera en solitari, iniciada amb Surfistes en càmera lenta (2005), s’engrosseix amb Bombón mallorquín, «una autobiografia poètica», segons Oliver.

Normalment, quan el capitost d’un conjunt comença a publicar discos en solitari, comença el compte enrere per a la dissolució del conjunt. Però Antònia Font no és una banda normal. «Antònia Font és una part molt important del que faig, diguem-ne el 80%, però no és tot el que faig, i això està molt clar al grup –diu Oliver–. De fet, van ser ells els que van proposar parar un any per començar a treballar en un nou disc. La resposta és no, Antònia Font no perilla».

Senzillament Oliver, una indústria per si mateix, no pot estar-se quiet. És imparable.