Una exposició mostra l'última nota de José Agustín Goytisolo

La vida de José Agustín Goytisolo convertida en objectes. I com a fil conductor, els versos del poeta.Més a prop resa el títol de l’exposició que exhibeix documents, fotografies, llibres, dibuixos i objectes personals del gran dels germans Goytisolo i del volum editat per Galàxia Gutenberg que reuneix els seus articles de premsa, la majoria publicats en aquest diari. La mostra, que en la seva obertura a la Fundació Cercle de Lectors coincideix amb la clausura ahir del cinquè congrés dedicat a la seva obra i la seva memòria, segueix la trajectòria vital del poeta des dels seus orígens familiars fins al seu malaguanyat final.

La viuda, Asunción Carandell (Ton, com l’anomenava el seu marit, Carandell), germana de Luis i Josep Maria, ha estat l’artífex de l’exposició, comissariada per Carme Riera, al furgar en calaixos i armaris les fitxes mèdiques escolars del poeta, la seva cartilla del servei militar, el llibre de família i alguns carnets de premsa expedits per EL PERIÓDICO, quan l’autor es va traslladar com a periodista a Angola l’any 1978.

Però el document que més impressiona és la nota manuscrita, de lletra tremolosa, que el 19 de març de 1999 el poeta va dirigir a la seva dona, poc abans de precipitar-se per la finestra del seu domicili, sense que la jutge encarregada de realitzar l’aixecament del cadàver pogués determinar les causes exactes de la caiguda. En aquesta nota (un procediment habitual en la parella, que solia donar-se indicacions domèstiques d’aquesta manera), res indica la voluntat de suïcidi del poeta, tot i que durant anys va estar afectat per un trastorn bipolar. Costa pensar en un final imminent quan l’autor fa plans a curt termini: «Ton; he tret les finestres, ja. Tot bé, net i ordenat. Jo vaig tranquil, et trucaré. Aniré primer a casa de Paco, i diumenge a casa de Luis i Eloisa. beto, beto, tat. Estimo».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Ahir al matí, Carandell, que va acompanyar en una taula rodona Marta, germana gran dels Goytisolo, es reafirmava, com ha fet durant tots aquests anys, en la tesi que la mort del seu marit va ser un accident. «Però no podem posar portes al camp. Que cadascú pensi el que vulgui», va dir, amb aire d’estar farta de batallar contra les sospites.

AMISTATS / L’exposició, no obstant, mostra un José Agustín vital i acollidor, pont entre les cultures espanyola, italiana i llatinoamericana a través de la correspondència que va mantenir amb Julio Cortázar, Cabrera Infante o Lezama Lima i gran amic dels seus amics. Prova de la seva amistat festiva és el cobrellit de lli que s’exhibeix en una de les parets de l’exposició i que va ser brodat en comandita pel matrimoni Goytisolo i amics com Carmen Martín Gaite, el seu marit en aquells moments Rafael Sánchez Ferlosio i Blas de Otero durant l’estiu de 1956, amb més o menys habilitat a la masia familiar dels Carandell a Reus. El cobrellit, que va ser dissenyat pel pintor Paco Todó com a il·lustració d’un poema de José Agustín sobre Àvila, representa les seves muralles. «Carmiña Martín Gaite solia despertar-se a les sis del matí per brodar-la», recorda Riera, i més d’una gota de sang, abocada per la inexperiència dels homes, va tacar la tela, que durant 20 anys va cobrir el llit matrimonial dels Goytisolo-Carandell.