Jordi Amat: "Trias Fargas era un aristòcrata, no de sang però sí d'esperit"

'ELS LABERINTS DE LA LLIBERTAT'.Petit Palau. Carrer del Palau de la Música, 4-6. A les 19.30 hores.

Jordi Amat (Barcelona, 1978) presenta aquesta tarda la biografia del polític nacionalista Ramon Trias Fargas (Els laberints de la llibertat,La Magrana), guanyadora del premi Gaziel. L'autor ha tingut accés als escrits privats de l'expresident de CDC mort el 1989.

--Explica en profunditat com els orígens familiars i l'exili marquen la vida de Trias Fargas.

--Sentia que formava part del rovell de l'ou. Va créixer en el món de les elits catalanistes il.lustrades que es va enfonsar el 1939.

--¿I ja una mica el 1936?

--Entre el 1936 i el 1939, sí. Però tenen un exili relativament daurat. Trias va passar gana un dia a la seva vida: a Marsella. La guerra la va passar a Suïssa. I la seva formació es va desenvolupar a Colòmbia i Chicago. Des d'allà envia una carta al seu pare, als 24 anys, en què explica que el seu somni és ser alcalde de Barcelona.

--¿No president?

--Alcalde. Diu que voldria cuidar la ciutat, que és com de la família.

--¿Un to una mica paternalista?

--Es pensava que formava part de les famílies que han de manar al país. Però arriba i el xoc és bèstia.

--Molts s'han quedat amb el seu tracte difícil. ¿Era la pitjor faceta?

--Ho eren l'elitisme i el sarcasme. Però després d'un xoc, Trias era qui agafava el telèfon i trucava.

--En una nota diu que Pujol li va dir que era un mal candidat per a Barcelona i Trias li va respondre que ell sí que era un mal president per a Catalunya. Quines picabaralles.

--Tenia astúcia verbal i una intel.ligència superior: podia mossegar molt fort. Però no sabia fer putades. De fet, era una mica ingenu.

--Criden l'atenció les precaucions sobre el roig Miquel Roca.

--Vistes amb perspectiva. Però Roca tenia bona relació amb el PSUC i Trias era un anticomunista format als EUA de la guerra freda.

--Té un paper clau en el finançament autonòmic...

--I en la cooficialitat del català tal com es va reflectir finalment a l'Estatut. Va ser el pioner en la denúncia del dèficit fiscal i va arribar a un bon acord amb la UCD, però va tenir el PSOE en contra.

--¿I la relació amb Pujol?

--Va acabar reconeixent-li que guanyava eleccions. Però se'l mirava des d'una posició de superioritat intel.lectual.

--¿I amb el Rei?

--Molt bona, tot i venir d'una tradició republicana. Trias era aristòcrata, no de sang però sí d'esperit.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--La biografia és també humana.

--La història del seu fill Andy és molt bonica. Com s'ho agafa com un cop duríssim i com acaba adorant el nen.