Dani Flaco, el trobador més sensible de Bellvitge

Dani Flaco, orgull de Bellvitge, aposta pel català a Xarnego, un disc en què fa seu el títol i desactiva un vocable ja desterrat del nostre llenguatge. Veus catalanoparlants que es passen al castellà n’hi ha en abundància. Al revés, l’operació és gairebé inèdita. L’imaginari de Flaco es nodreix d’autors com Sabina o de Lichis (La Cabra Mecánica), però això no li ha impedit afrontar l’aventura i consumar-la amb naturalitat, recorrent a un català potser una mica impur però viu. Operacions com aquesta fan més per la llengua que una dotzena de concerts reivindicatius amb els noms de sempre.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Dit això, veiem en Flaco un creador encara en procés de construcció del seu llenguatge expressiu, però amb espurnes de brillantor que aconsellen seguir-li la pista. Divendres, a Luz de Gas, en un recital gravat per TV-3, va donar un profitós perfil intimista de la seva obra amb un únic còmplice, el guitarrista Pepo López.

RUMB PROPI / Encara que forma part d’una generació marcada per Sabina, Dani Flaco comença a seguir un rumb propi: limita la retòrica canallesca i es concentra en un lirisme de la resistència anímica commovedor. Es va veure a la cançó que va obrir la nit, Oasis de sorra, i en altres punts àlgids del repertori: Una sortida d’emergència, Princesa del subterfugi i, la millor, El cor per la boca; peces que primen la història pròxima emotiva, sense efectismes. Va invitar a l’escenari el mallorquí Riki López i, als bisos, va citar Lluís Llach (Que tinguem sort) i, com Manolo García, va saludar el mexicà José Alfredo Jiménez amb la ranxera El Rey. Llicència per culminar la conquista de la sala i sortir per la porta gran.