Una antologia aplega l'assaig espanyol del segle XX

"És més difícil deixar de pensar que de respirar", afirma a El gozo intelectual l'escriptor i físic Jorge Wagensberg. I si "pensar es fa amb estil i es plasma en un paper, això és assaig", precisa el professor d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Domingo Ródenas, que, juntament amb el catedràtic de literatura espanyola de la Universitat de Barcelona Jordi Gracia, s'ha embarcat en un ambiciós projecte, El ensayo español. Siglo XX (Crítica), únic a englobar tota la centúria i que ja es pot trobar a les llibreries.

Més enllà de l'interès acadèmic, en aquestes 1.000 pàgines, a través de gairebé 80 autors, dels quals es reprodueixen més de 100 escrits assagístics, hi ha la voluntat de provocar "el gaudi, el plaer de la lectura d'un text que posa en joc idees i invita a pensar", afegeix Ródenas, remetent a Wagensberg.

L'antologia, en què han invertit tres anys de feina, "es pot llegir com una història dissimulada del debat de les idees a l'Espanya del segle XX", explica Gracia. Així, hi apareix un il·lustre conjunt d'intel·lectuals, des d'Ortega y Gasset, Unamuno, Eugeni D'Ors, Antonio Machado o Azaña, mostra del pensament anterior a la guerra civil, passant pel de la postguerra i l'exili, fins als protagonistes de la democràcia, com Rafael Sánchez Ferlosio, Fernando Savater, Manuel Vázquez Montalbán o Félix de Azúa.

RISC I PERSONALITAT

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

"Els autors seleccionats són personatges que pensen millor que la immensa majoria de nosaltres i que pensen sobre moltes coses que són part de nosaltres, de la vida diària; pensen sobre cinema i literatura, religió i art, sobre la culpa o la ciència, el llenguatge o el vici", explica Gracia. D'aquí ve la fràgil, i borrosa, frontera de l'assaig com a gènere, ja que hi ha lloc per a l'article periodístic, la reflexió històrica o la crítica política. És "un terreny --opina Ródenas-- d'una llibertat temàtica il·limitada que usa l'idioma com a vehicle de raonament il·lustrat" i que, segons Gracia, es caracteritza per portar la marca visible de l'autor pels seus punts de vista i el seu estil. "O té risc i personalitat, o no és assaig", conclou.

Avui, l'assaig "torna a parlar per a lectors cultes sense ensorrar el discurs ni en dogmatismes rígids ni en tecnicismes indesxifrables --comenta el catedràtic--. El do literari, la gràcia expressiva, la capacitat imaginativa són requisits de l'assaig si no vol quedar només com a estudi acadèmic o especialitzat". Un bon consell de cara al segle XXI.