El mite de Cortázar es renova 25 anys després de la seva mort

Tenia l'aspecte desgarbat de l'etern adolescent, tant que era impossible pensar que Julio Cortázar es podia morir un dia. Ho va fer fa 25 anys al París on va decidir convertir-se en autor i que ell va transformar en el tauler de joc de la seva escriptura i deRayuela,la seva novel.la més emblemàtica.

La celebració de l'aniversari, que té com a principals eixos geogràfics Buenos Aires, Barcelona i Madrid, confirma el bon estat de salut del mite de l'escriptor argentí que no ha deixat mai de publicar-se. Mentrestant, el seu llegat literari augmenta amb la publicació --serà al mes de maig i a Alfaguara-- dePapeles inesperados,una sèrie de textos inèdits esporgats de la ingent quantitat de mecanoscrits --Cortázar no escrivia a mà-- que Aurora Bernárdez, la seva primera dona i marmessora, conservava sense tenir la certesa de si eren o no còpies o esborranys d'obra ja coneguda. L'estudiós Carles Álvarez la va fer sortir de dubtes realitzant un atent inventari a compte de l'agent Carmen Balcells: hi havia moltes peces acabades que podien arribar a integrar un llibre d'unes 450 pàgines.

CALIDOSCOPI

El material és heterogeni i, segons Álvarez, té la particularitat, com en la cèlebre escena dels miralls trencats deLa dama de Xangai,"de retornar de manera condensada moltscortázarfragmentaris i petitets, com si fos un d'aquells calidoscopis que tant li agradaven. En aquest llibrecollageel seu lector habitual potser no hi trobarà res de nou, però se sentirà com a casa".

Així, al costat d'un discurs escolar que il.lustra l'estil de l'autor en els seus anys menys coneguts --"mai va parlar d'aquesta etapa", subratlla l'estudiós--, en què va ser un fosc mestre a la província argentina, es pot llegir el que és sens dubte el seu primer conte, un "pastitx arcaïtzant amb trama policíaca", lluny encara del seu món més personal i fantasmagòric. Però també hi ha poemes, 13, que poc aportaran al volum de les seves obres completes que en el seu dia ja va incloure els seus poemes infantils --guardats amb gran zel per la mare de l'escriptor--, textos assagístics i periodístics --publicats en el seu dia però avui introbables-- i relats diversos.

La polèmica ha esquitxat tres d'aquests contes que van caure en el seu dia d'Historias de cronopios y de famas.Acaben de veure la llum separadament --després s'inclouran entre elsinesperats-- en una luxosa i cara edició de bibliòfil, molt contestada en els diaris argentins que van adduir que a un home d'esquerres com Cortázar no li agradaria un projecte d'aquesta mena, ignorant potser que l'autor deCasa tomadava participar en vida en nombroses edicions il.lustrades juntament amb artistes plàstics com Julio Silva, un dels seus millors amics.

Una altra polèmica és la inherent a la publicació de qualsevol tipus d'escrits pòstums d'un escriptor important. ¿Cortázar hauria volgut que apareguessin aquests textos o existeix un interès general superior a la voluntat de l'autor? Però aquest cop va ser ell mateix qui va deixar oberta la porta a la seva viuda perquè al testament s'especifica que és Bernárdez qui ha de decidir o no la publicació dels papers. De fet, Cor- tázar es va encarregar de destruir personalment el 1960 tot el que no considerava valuós de la seva obra, com la novel.la juvenilSoliloquio.

CORRESPONDÈNCIA

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Un capítol important dels inèdits de Cortázar és el de les seves cartes. Alfaguara ja va publicar una part de la seva correspondència el 2000, però en els papers inventariats també s'han trobat unes 1.500 cartes dirigides a Octavio Paz, Lezama Lima, Buñuel o Onetti que formaran part de dos futurs volums de lesObras completas(Galaxia Gutenberg). Per fer boca, Alpha Decay editarà a l'abril les cartes creuades entre Cortázar, Carol Dunlop --última dona de l'autor-- i la traductora al serbocroat Silvia Monrós- Stojakovic que es llegeixen com una novel.la. Dunlop i Monrós comparteixen confidències sobre la malaltia de l'autor (leucèmia mieloide) i la història epistolar té un final dramàtic amb la mort de Dunlop un any abans de la del mateix Cortázar.

Totes aquestes novetats ratifiquen la vitalitat de la producció cortazariana. Des del seu departament de la universitat nord-americana de Brown, on precisament aquests dies està impartint classes sobre Julio Cortázar, el crític Julio Ortega estima que l'argentí és més actual que mai "perquè la seva literatura, que no ven ni reclama res, ens proposa el plaer del joc, la sorpresa de la nimietat i el valor del que és gratuït en un món que ha anat perdent preu". D'aquí que Cortázar, l'home que no envellia, segueixi sent un mite per als lectors més joves als 25 anys de morir.