Lole Montoya fa del 'cante' litúrgia

Ha fet bé de titular el seu últim discMetáfora,perquè la veu de Lole és poesia en si mateixa. El temps no sembla que passi per a ella, però sí per al seu estatus artístic. Dissabte passat gairebé va omplir la sala Apolo; no obstant, després de cinc anys i mig sense cantar a Barcelona, el que corresponia era molta més expectació isold outanticipat. El retorn del mite va passar gairebé de puntetes de cara a la galeria. En canvi, portes endins, va demostrar una vegada més que, a diferència de la majoria decantaoras(millors o pitjors), res ni ningú podrà substituir Lole Montoya.

El seucantesempre ha estat diferent. Des dels inicis amb Lole y Manuel. De clara dicció (com molt poques veus gitanes) i fosc metal. Quan canta sembla abstreta, encomanada a una cosa sagrada, envoltada d'un halo de misteri. En un gènere tan encès com el flamenc podria semblar freda, però crema sense flames; com el contacte amb el gel.

Just al sortir a l'escenari, i després de cantar dues peces que li va escriure el seu poeta de capçalera, Juan Manuel Flores, va demanar que atenuessin els focus i apugessin l'aire condicionat. Es va mostrar més des- inhibida del que és habitual i, fidel al seu estil, va vertebrar el recital per tangos,alegríasi, sobretot,bulerías. Pals teòricamentfestersque ella transforma en evocadora litúrgia. L'acompanyaven dos guitarres, percussió i els cors ijaleosde la seva neboda Angelita. "¡Sempre canta bé Barcelona!", va dir mentre Lole entonavaEl pajarillo, i va tenir també un moment de protagonisme en què va mostrar una poderosa potència, cantant sense micròfon a un volum que un no havia sentit mai a l'Apolo.

ATERRA COM PUGUIS

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Després de l'huracà Angelita, Lole va deixar anar la seva faceta més controvertida, aquesta en què canta sense rubor lletres pròpies d'una missa evan- gèlica. Lloant el seu Déu semblava que acabés de néixer. I va explicar el perquè. "Hem tingut un vol terrible", va dir. "Feia tant vent que jo em vaig posar a cridar al Senyor, a cridar: ¡Jesús! ¿On ets?". I mig rient va afegir: "La gent em mirava, però a mi no em fa vergonya creure".

Ningú es planteja que s'hagi de combregar amb la lletra a l'escoltar un cor de gospel o una cantata de Bach, en canvi a Lole gran part del seu públic encara no li perdona aquesta faceta tan fervent. Encara que per a fervor unànime, l'emblemàticaDime, que va servir d'ovacionat comiat.