Raimon, la força de la naturalesa

Raimon té la seva clientela de fans una mica ansiosa. Això d'anar deixant anar una cançó nova per any, amb comptagotes, els té a punt d'agafar-los una crisi nerviosa. Divendres, al Palau, va ser una nit afortunada, perquè Raimon va estrenar una partitura, cosa que no passa cada dia. Va serPunxa de temps,i així ja són cinc les cançons presentades en públic que encara no han estat plasmades en un disc d'estudi (dues van ser caçades aRaimon a l'Olympia) i que algun dia, si la conjunció astral és propícia, s'integraran en la nova obra del cantautor de Xàtiva.

Mentre aquesta data feliç s'acosta (o no), Raimon segueix brindant recitals competents, amb generoses dosis dedéjà vu,però sustentades en la seva coneguda força expressiva. L'autor d'Al ventsegueix en forma, tot i que els seus repertoris anto- lògics s'assemblen cada més a una obra teatral sense canvis de guió: la majoria dels 30 temes que va interpretar van sonar a l'actuació del febrer passat a la mateixa sala.

En aquesta cita del Festival del Mil.lenni va aparèixer amb la seva camisa vermella i el seu quartet de dos guitarristes, contrabaix i vents. Va obrir ambEntre la nota i el soi poc després va llançar alguns missatges reivindicatius. Com a introducció deT'adones, amic,va al.ludir a la cíclica "passivitat" de la societat catalana. "A vegades penses com és possible que la mateixa gent que es manifestava en altres èpoques després estigui tan callada", va apuntar. Va homenatjar aquells que van patir la clandestinitat en el franquisme (T'he conegut sempre igual,dedicada a Gregorio López Raimundo) i va rescatarPaís Bascamb una frase emocionada. "Ara que les carreteres, els trens i les comunicacions culturals són radials, recordem Mikel Laboa", va apuntar en al.lusió al cantautor donostiarra recentment desaparegut.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

AL.LUSIÓ A 'LA INTERNACIONAL'

Entre les peculiaritats del repertori, la versió catalana deTe recuerdo Amanda,de Víctor Jara, i les tres peces inèdites. Dues,A l'estiu quan són les nouiMentre s'acosta la nit,han sonat en altres recitals recents, i la novetat va serPunxa de temps,que es refereix al combat ideològic des d'un enquadrament emocional amb aroma relativista. A la tornada, notes deLa internacionalamb text popular: "Arriba los de la cuchara / abajo los del tenedor". Ironia desdramatitzadora, que va quedar lluny quan, al final, Raimon va empunyar la guitarra en unes furiosesDiguem noiAl vent.