Linguamón defensa a l'ONU la diversitat lingüística

Les crisis són moments per a intensos canvis. I un que li agradaria viure a Antoni Mir, director de Linguamón, la Casa de les Llengües, és veure el món convertit en un lloc que gestiona la diversitat lingüística "com una riquesa i no com un problema". Més que una esperança és una aposta, i Mir la va reforçar a Nova York, on dimecres va participar en un seminari organitzat a l'ONU per clausurar l'Any Internacional de les Llengües.

Davant de representants com Miguel D'Escoto Brockmann, president de torn de l'Assemblea General; i Helene-Marie Gosselin, representant de la Unesco, Mir va argumentar que "s'ha de dignificar, reforçar i protegir el patrimoni lingüístic del món per fomentar el diàleg i la cooperació entre els pobles" i va defensar que "persones i institucions --a nivell local, nacional i internacional-- s'hi han de comprometre i assumir responsabilitats".

Una petició concreta que Mir va fer a l'ONU és que, un cop hagi passat aquest any, no es perdi l'atenció de l'organisme sobre la diversitat lingüística i que la defensa i l'impuls del multilingüisme formi part de la seva agenda. "Estic convençut que és un tema emergent", va dir Mir en una entrevista posterior, en què va destacar que diversos projectes tecnològics punters s'estan obrint a la diversitat lingüística. Va citar les 264 edicions de Viquipèdia o les versions en idiomes de pàgines com Google o Yahoo, i va recordar que reflectir la diversitat pot ser "un motor econòmic potent".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

CONSCIÈNCIA CREIXENT

El director de Linguamón --que va anunciar que a mitjans de l'any que ve se celebrarà a Sao Paulo un Segon Seminari Global de Llengües-- va recordar les advertències de la Unesco sobre el risc que en aquest segle desapareguin més de la meitat de les 6.000 llengües que es parlen al món, però va insistir a identificar una consciència creixent "no només de les llen- gües en perill d'extinció, sinó de les llengües vives". I per bé que va admetre l'existència de gent "menys sensible" a la diversitat lingüística --"normalment estan en territoris monolingües"--, va insistir en un enfocament positiu. "La consciència sobre el medi ambient va començar després de la segona guerra mundial i ara està molt desenvolupada --va dir--. Espero que això mateix passi amb les llengües".