Dues antologies proposen textos per llegir per Nadal i en altres celebracions

La tradició oral està en vies de perdre's i els ritus que es desenvolupaven amb naturalitat --o al menys, formalitat-- ara es repeteixen a empentes i rodolons. És el que opinen els autors i editors de dues obres que ofereixen poemes adequats per a diverses ocasions. Per un costat,50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira, l'antologia seleccionada per Jaume Subirana amb què Ara Llibres inicia una col.lecció a la qual seguiran dos llibres de poemes per a casaments i funerals. Per l'altre,Digue'm una cosa bonica(Columna), una proposta de textos per a rituals laics elaborada per l'actriu i directora Susanna Barranco.

La necessitat de sentiruna cosa bonicaen determinats moments sí que segueix viva. "Coses que ens aportin comprensió, saviesa i una mica de veritat" --escriu Barranco-- però sobretot que ajudin a expressar una emoció que cada vegada sorgeix amb més dificultat de forma espontània. Tot i que segons Salvador Cardús, prologuista de l'antologia nadalenca, el problema és que avui "no estem entrenats en la formalitat oral" i és necessari recuperar la memorització o la dicció. I un dels primers moments en què s'introdueixen és, precisament, en l'aprenentatge dels versos que els petits de la casa reciten a taula el dia de Nadal, i que avui es limiten, lamenta Subirana, a una dotzena escassa de poemes que s'ensenyen a totes les escoles. El seu llibre pretén ampliar aquest repertori i demostrar que "tenim la poesia molt més a prop del que creiem, i ens acompanya al llarg de tota la nostra vida".