Una producció d'altura

Laia Marull s'estrena en el cine d'època amb 'El Greco'

L'actriu interpreta Jerónima de las Cuevas, mare de l'únic fill del pintor

La pel.lícula retrata una dona que va deixar enrere els convencionalismes

L’actriu caracteritzada d’època.

L’actriu caracteritzada d’època. / GUILLERMO MOLINER

2
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL
BARCELONA

Laia Marull (Barcelona, 1973) va examinar amb precisió mil.limètricaLa dama de l'ermini, l'únic retrat de dona no religiosa atribuït a Domínikos Theotokópoulos, popularment conegut com El Greco (Càndia, capital de l'illa de Creta, 1540-Toledo, 1614). Contemplant aquesta misteriosa aristòcrata coberta per una estola de pell grisenca, l'actriu va intuir mirades i gestos per donar credibilitat al seu primer personatge d'època. Se sap poc de Jerónima de las Cuevas, mare de Jorge Manuel, l'únic fill de l'artista dels clarobscurs. A ella s'entrega aEl Greco, el último desafío a Dios, superproducció europea que penetra a l'Espanya del segle XVI, la que va enfrontar el pintor grec amb els poders religiosos, fins al punt de ser jutjat per la inquisició.

A la pel.lícula de Iannis Smaragdis que avui arriba a les sales, Marull comparteix solemnes escenaris amb l'actor britànic Nick Ashdon, en el paper d'El Greco, i amb Juan Diego Botto, com a influent cardenal i intransigent inquisidor Fernando Niño de Guevara. Es tracta de la segona producció internacional de l'actriu, del seu segon rodatge en anglès, llengua a la qual ha dedicat especial atenció aquests últims anys. "El meu debut va serCafé, Olé, de Richard Roy. Es va rodar al Canadà fa vuit anys. Però encara no s'ha estrenat a Espanya".

L'entusiasma rodar en terres desconegudes, si pot ser llunyanes. L'abstreu. S'ajunten les dues coses que més l'atrauen: "Viatjar i actuar".El Greco, a més de portar-la a l'illa de Rodes, li ha fet descobrir la tortura que patien les dones amb el cosset. "¡Que bé que vam fer de deslliurar-nos-en! ¡Quina incomoditat! Va ser el pitjor del rodatge".

INDAGAR EN LA PERSONALITAT

Notícies relacionades

Encara que el realment complicat va ser indagar en la personalitat de la dona del Greco. "Tot són enigmes. Sembla que procedia d'una família bastant rellevant, almenys així ho dóna a entendre el seu noble cognom, tot i que també podria ser una prostituta. Hi ha mil teories. No hi ha registres que es casessin, per això la pel.lícula la retrata com una dona que va deixar enrere els convencionalismes de l'època", explica.

Al principi, quan coneix el Greco és tímida i púdica. "Es posa vermella cada cop que se li acosta, va a missa, però acaba trencant amb tot. Es converteix en un esperit lliure, encara que això la porta a suportar la foscor de la inquisició", anota Marull, que aquest any s'ha submergit en el seu segon rodatge d'època:La herencia Valdemar, del debutant José Luis Alemán. "És cine fantàstic ambientat al segle XIX".