Un llibre posa la filosofia al servei de l'entreteniment

Quan va escriure Filosofía para bufones la primavera del 2007, Pedro González Calero (Madrid, 1962) ho va fer com un exercici de distracció i un vehicle perquè els seus alumnes de batxillerat trobessin atractiva la filosofia. L'èxit el va sorprendre --n'ha venut els primers 25.000 exemplars i va per la segona edició--, i va començar una nova entrega, La sonrisa de Voltaire (Editorial Ariel), que ja és a les llibreries, però els seus alumnes segueixen passant de pensaments profunds.

La intenció d'aquest professor de Filosofia, que a més ha estat escombriaire i documentalista i que es reincorpora a la seva plaça d'ensenyant quan no té ni un ral a la butxaca, és divertir al mateix temps que instruir. Bussejant, com va fer per al seu primer llibre, en els assajos que abasten des de la filosofia grega fins a la del segle XX passant per totes les escoles de pensament, González Calero busca "donar satisfacció a les persones que es fan preguntes" sense grans pretensions.

RESPOSTA AL MARXISME

Hi abunden els exemples de pensadors que van polemitzar entre ells, i d'aquests debats van sortir grans frases i reflexions. Per exemple, quan li van preguntar a Edgard Wilson, un dels pares fundadors de la sociobiologia, la seva opinió sobre el marxisme com a defensa de l'igualitarisme en una societat en què el treball d'un reverteixi en la col.lectivitat, va respondre: "És una teoria bonica. El problema és que es refereix a l'espècie equivocada".

"Encara que la filosofia que ens envolta avui són els diners, això no ens fa feliços", assegura González Calero, que ha vist créixer els seus alumnes en un món competitiu que té com a bandera el campi qui pugui. ¿Com és possible que havent venut una quantitat important de llibres els seus alumnes no hagin picat? "Ells estan amb les seves maquinetes, no els diverteix res més; estan sobreestimulats i no tenen motius per preguntar-se coses", afirma.

HUMOR I IRONIA A La sonrisa de Voltaire les reflexions dels filòsofs són una mica menys esquemàtiques que a Filosofía para bufones però el seu autor reconeix que hi ha vegades que busca la broma o la simplificació per treure de la filosofia unes vestidures de severitat en ocasions banals. Quan se li retreu que el seu afany didàctic pot quedar ocult per certa frivolitat, recorre als clàssics i adapta una cita de Pascal: "Burlar-se de la filosofia també és filosofar".

En aquest sentit, el llibre recull un comentari de Bertrand Russell, un dels que va desplegar més humor, que va definir els seus col.legues com a "gent tímida per naturalesa i que avorreix l'inesperat". I postil.lava: "Pocs d'ells serien genuïnament feliços com a pirates o lladres".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Deixant fora els primers cristians, que "van ser els més transcendents", González Calero afirma que la història de la filosofia està plena d'ironia, un recurs amb què els pensadors "han volgut marcar distàncies" amb el món que els envolta. "A mi m'agrada més l'humor perquè és menys sagnant, més compassiu", assenyala aquest devot de Voltaire, Russell i Cioran.

En aquest nou volum González Calero ha aprofundit en les doctrines orientals. Però en totes i en tots els temps, diu, la "gran pregunta" segueix sent: ¿què hi ha després de la mort?