Òscar Briz: "Sento que ja ho he dit tot sobre mi"

--¡És un cantautor feminista, vostè! La peça Arquitectes femenines del nou món

--M'alegro que ho digui. Confio molt en les dones, en la seva sensibilitat davant la megalomania masculina. No els importen tant les idees com la quotidianitat i des d'aquí exerceixen la seva influència en la societat.

--"Aquest disc s'ha gravat amb energia solar a la Florentina i s'ha mesclat a l'hort de Forrat de la Ribera". ¡Que bucòlic!

--Vivim al camp, a 5 quilòmetres del meu poble, l'Alcúdia, en una casa que vam construir la Lisa i jo amb llaunes, pneumàtics de cotxe i terra premsada. És unearthship, una vivenda autosuficient.

--¿Per això li ha sortit un disc tan reposat?

--Aquesta suavitat de so és el que ens identifica als mediterranis. Nosaltres no som com els bàrbars del nord que van parir el rock.

--I pensar que als 16 anys escoltava The Clash i tocava en un grup after punk.

--Quan Lou Reed i la Velvet Underground van entrar a la meva vida, el meu món va canviar radicalment. Vaig deixar l'institut de molt jove i em vaig enfrontar als meus pares. Va ser una època intensa que va deixar enrere moltes víctimes.

--¿Per la droga?

--Sí. València és terra d'excessos i en aquella època es consumia a dojo.

--Després va emigrar a Austràlia.

--Hi vaig anar a estudiar filologia anglesa i vaig tenir sort. Vaig respondre l'anunci d'una revista i resulta que era de The Whitlams, un grup de la zona bohèmia de Sydney. Vaig substituir el cantant i guitarrista, que s'acabava de suïcidar, vam gravar un disc i va ser un èxit.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Asincronia

--Em fa l'efecte que sí. El meu somni adolescent era fer discos i ja ho he aconseguit. Ara m'he posat a compondre cançons pensades perquè les canti una dona. Tinc la sensació que ja ho he dit tot sobre mi.