La veu austera de Joan Margarit guanya el Nacional de Poesía

L'últim premi, de moment, al seu arxiguardonat poemariCasa de Misericòrdia(Proa), va enganxar Joan Margarit (Sanaüja, la Segarra, 1938) justament al significatiu espai que en temps franquistes ocupava l'antiga Casa de Misericòrdia de Barcelona i que avui alberga l'actual llibreria La Central del Raval. Allà, investit ja del Premio Nacional de Poesía que atorga el Ministeri de Cultura, va llegir ahir la seva poesia en ocasió del primer aniversari de la revistaLiterata.Al Nacional de Poesia de la Generalitat, el Nacional de la Crítica, i el Rosalía de Castro, s'hi afegeix ara aquest premi que un jurat format per Pere Gimferrer, Luis García Montero, Luis Alberto de Cuenca i José Manuel Caballero Bonald, entre altres, va decidir ahir a Madrid.

Poc després de conèixer la notícia, l'autor deCàlcul d'estructuresiJoanaes debatia entre l'"acumulació d'agraïments" i la sensació, tenyida d'ironia, que "a aquest llibre li toca tot i a altres res", sense que sàpiga gaire per què.

Que a un poeta català se'l premiï a Madrid és una notícia que a Margarit no el sorprèn. Els seus llibres apareixen puntualment en edició bilingüe --Margarit es versiona a si mateix en castellà-- a Visor 15 dies més tard de la seva publicació original en llengua catalana. L'autor està acostumat als transvasaments a altres idiomes: té una excel.lent recepció en anglès i en alemany, i una part del que serà el seu pròxim llibreMisteriosament feliçha estat recollida en una antologia publicada l'estiu passat a Israel, en hebreu. "Sóc bilingüe. El castellà, una llengua en què em sento molt a gust, és el meu idioma favorit després del català i no hi ha polític que em faci canviar d'opinió", diu desafiador amb la mateixa claredat que il.lumina els seus poemes.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

ARQUITECTURA I LIRISME "Austera i exacta" són alguns dels adjectius que han definit el treball d'aquest catedràtic emèrit de càlcul d'estructures a l'Escola Superior d'Arquitectura, ocupació que ha sabut compaginar amb una doble vida poètica. "L'única cosa que un poeta no es pot permetre és ser frívol, això és com menysprear la vida", explica a propòsit d'aquesta característica gravetat de la seva poesia, que ell es resisteix a considerar trista o pessimista. S'ho pot permetre. Mentre altres poetes s'instal.len en la queixa que la poesia no té qui la llegeixi, a ell li va raonablement bé. DeJoana,un dels seus llibres més prestigiosos dedicat a la seva filla morta, víctima de la rara síndrome de Rubinstein-Taybi, n'ha arribat a vendre 10.000 exemplars, "cosa que per a estàndards catalans no està gens malament". A banda de la curiositat que entre els seus lectors hi hagi José María Aznar, que va recitar a l'autor un dels seus poemes, en castellà. "Tinc grans diferències d'opinió amb ell però he de reconèixer que és un bon lector de poesia".

Però el millor encara ha d'arribar.Misteriosament feliç,"un llibre en què parlo molt de la mort", apareixerà a Proa al mes de novembre, mentre que la versió en castellà ho farà al gener. A això s'hi ha d'afegir queJoanatindrà una edició commemorativa a Visor, on també es publicarà una antologia de l'autor. Els dos llibres aniran acompanyats d'un cedé gravat pel mateix Margarit.