Article de Ferran Monegal: "L'Andreu no durarà tota la vida"

Aquest estiuet de Berto en substitució del tito Andreu (La Sexta) no ha sortit gens rave. Recordo que va arrencar malament, entrevistant el primer dia l'espellofat pornògraf Dinio. Però es va recuperar de seguida i Berto ha sabut construir-se una postura. No li han permès fer una alternativa, ni un programa diferent. Es tractava de substituir, no d'inventar res. Però dins l'estructura, ho ha portat amb desimboltura, efectivitat i alegria. Divendres a la matinada es va acomiadar i va dir: "Ja arribarà el meu moment. L'Andreu no viurà sempre". O sigui, impulsant el cap cap a la tomba. Aquesta conya marinera, a vegades fins i tot cruel, sobre el mateix BF és una marca de la casa que cal ressaltar, perquè és saníssima.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

És la continuació de l'estil que va començar practicant el Follonero Jordi Évole, que es burlava de Buenafuente als seus nassos, una nit rere l'altra. I això és una cosa que s'ha d'agrair a l'Andreu, que no solament ho permet, sinó que ho dissenya com a catarsi humorística sobre si mateix. En aquesta última jornada de Berto hi ha hagut a més a més un cop sensacional, que va llançar en un moment donat i no hauria de passar inadvertit. Va dir: "¡Ah! Sento deixar els monòlegs i tornar als diàlegs, on l'altre sempre et pot respondre". El tema, a més de profund, és interessantíssim. La comoditat del monòleg davant el risc del diàleg. O sigui, la impunitat de parlar sol, sense ningú que et contradigui. Aquest apunt es mereix llum i taquígrafs.

TOT ENGREIXA .-- Traguem-nos el barret davant l'habilitat de La noria (Tele 5): aprofitant les crítiques que ha suscitat l'entrevista de pagament que li van fer a Violeta Santander, han omplert hora i mitja més de programa. Tot els engreixa. Són llestíssims. També s'han aturat diverses vegades en l'apunt que els vaig dedicar des d'aquesta columna. És una caritat que els agraeixo, encara que s'empastifin. El més bonic ha estat la sorpresa d'Alfredo Urdaci sobre la meva postura i el fet que la revista Interviú hagi entrevistat aquella senyora. O sigui, creu que al Grup Zeta hi ha consignes i que tots obeïm al pensament únic. Comprenguem-lo amb tendresa: queda en el seu esperit l'estil trampós i servil de quan, des de TVE, exercia de portaveu del monclovisme aznarista.