El plat hel.lènic més internacional

Els viatgers més observadors, com Lawrence Durrell, autor deLas islas griegas, consideren que un dels millors moments per visitar Grècia és a finals d'agost, quan als pobles i als seus ports queden pocs turistes i la llum del mar Egeu banya amb més suavitat les ruïnes dels seus temples. Els déus grecs són presents al paisatge i en la gastronomia. En el cas d'Atenes, la fundació de la ciutat va ser conseqüència d'una competició dels habitants de l'Olimp, que estaven decidits que la ciutat quedés a l'empara d'aquell que li fes el millor regal. Posidó va picar a terra amb el seu trident i va fer néixer un poderós cavall. Però Atenea va oferir l'olivera, que dóna aliment, llum i fusta, i per això els déus la van donar com a vencedora.

Grècia és el país que més oli consumeix per càpita. L'oli, que es considera un dels pilars de la dieta mediterrània, és resultat de moldre olives koroneiki, més mastoidis i adramitini, mentre que les negres i ovalades kalamata s'utilitzen en tapes i entremesos.

ELS PRIMERS FORNERS

El pa també és màgic, perquè depèn de la deessa Démeter, de cabellera rossa com el blat. Els grecs van conèixer el pa per mitjà del Pròxim Orient i van crear el primer forn del món. A la Grècia continental i a les seves illes es consumeix pa de pita, així com també pans d'olives, panses i verdures.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Eltsurekiés un brioix de pa dolç que es consumeix en la litúrgia del Dissabte Sant. Als grecs es deu gran part del cultiu i la cuina de les albergínies, bàsiques en la mussaca, un plat que ja és part de la dieta mediterrània.

Al món àrab, la mussaca és una amanida cuita que està feta principalment de tomàquets i albergínies, i és servida com si fos un aperitiu. Tot i ser un nom àrab, la mussaca és considerada com a plat grec a Occident. En la recepta grega comuna (de tres capes), la capa inferior consisteix en llesques d'albergínia sofregides en oli d'oliva, la d'enmig és de be trinxat cuit amb tomàquets també trinxats i la superior és de beixamel.