La llegenda dels New York Dolls reneix a l'Apolo

"No vam fer diners, però vam fer història". Amb això sembla conformar-se Sylvain Sylvain, guitarrista dels New York

Dolls, que no es cansa de repetir que "la missió d'un artista és inspirar-ne un altre, no fer-se ric". En aquest cas, el seu grup va complir de sobres l'objectiu, fonent a principis dels anys 70 el rock i el glam en un explosiu aliatge que va donar origen al punk. Els novaiorquesos, que feia més de tres dècades que estaven separats, van ressuscitar el 2004 per a un únic concert i avui actuen a Barcelona (Apolo, deu de la nit) per segona vegada en un any. Miracle.

Sylvain no ha oblidat l'anterior actuació barcelonina, a la sala Sidecar. "Va ser com estar al cel i a l'infern. En locals tan petits la reacció de la gent és instantània i si alguna cosa no els agrada t'ho fan saber a la primera". Però no es queixa: "La millor manera d'aprendre és ser escridassat". I afegeix: "Jo recomano sempre als grups que toquin molt en directe i assagin poc". I ho diu algú que, des que va entrar als New York Dolls el 1972, no ha abandonat els escenaris. "Si et fiques en això és perquè necessites fer-ho. T'asseguro que no puc anar al bany ni fer l'amor si no tinc un concert en vista".

Sylvain és, amb el cantant David Johansen, l'únic supervivent d'un quintet massacrat per l'alcohol i les drogues. "És el que es portava llavors. Marc Bolan, els Stones, Phil Spector i tots els nostres ídols es fotien de tot i en vam aprendre. El que feiem no era res comparat amb ells", explica. Des d'aleshores, han seguit col.laborant, intercanviant composicions i mantenint una relació sòlida sobre la qual prefereix no teoritzar. "Som com amics del col.legi amb 55 anys".

BÀSIC I INTEL.LIGENT

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Si alguna cosa conserva aquest gran amant de la festa, més vitalista que destructiu, és la convicció que al rock no li va bé l'anàlisi. "Si l'intel.lectualitzes molt perd naturalitat. Quan nosaltres vam començar triomfaven les òperes rock i era avorridíssim. El rock ha de ser bàsic. Però també és molt intel.ligent, ja que hi projectes les teves inquietuds sobre la vida".

Reenganxat als Dolls, Sylvain sobreviu tocant títols amb més de 30 anys. ¿On està l'al.licient? "Si li treus el maquillatge i els talons als New York Dolls el que queda és el blues. No deixes mai d'aprendre'n. Jo segueixo motivat perquè puc tocar-los de mil maneres diferents", jura. I abans de dormir la migdiada per recuperar-se del jet lag, reflexiona: "Hauria d'estar amargat. ¿Quants m'han copiat? ¿Quants amics he perdut? ¿Quants diners he guanyat? Però la teva vida és el que vulguis que sigui. I cada dia em desperto amb ganes d'aixecar-me, fumar-me una mica de marihuana i disfrutar la vida".