José Luis Borau substitueix Fernán Gómez a la RAE

La Real Academia Española (RAE) segueix apostant per tenir un cineasta entre els seus membres. El plenari dels acadèmics va votar ahir José Luis Borau, director entre altres de Furtivos i Tata mía, per ocupar la butaca B majúscula que va deixar vacant Fernando Fernán Gómez, mort el 21 de novembre passat. L'escriptor José María Merino també va ser elegit acadèmic per cobrir la butaca m minúscula, ocupada per Claudio Guillén fins a la seva mort el gener del 2007.

La candidatura de Borau, nascut a Saragossa fa 78 anys, va ser presentada per Emilio Lledó, Antonio Mingote i Antonio Fernández Alba, i es va imposar en la segona votació, amb el suport de 20 acadèmics, a l'altre candidat, l'escriptor barceloní Félix de Azúa, que va ser avalat per Luis María Anson, Juan Luis Cebrián i Luis Goytisolo.

EL CINE I EL CARRER

El nou acadèmic és un dels més prestigiosos professionals de la cinematografia espanyola. Amb la seva entrada a la RAE es reafirma l'interès d'aquesta institució per tenir a les seves files un intel.lectual vinculat al sector del cel.luloide, com va passar al seu dia amb Fernán Gómez. Borau va declarar a l'agència Efe que espera aportar a l'acadèmia tot el que sap sobre el gènere del guió, després de 35 anys ensenyant aquesta assignatura en diferents universitats espanyoles i internacionals, així com el seu coneixement sobre les influències que ha tingut el cinema en el llenguatge del carrer.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

President de la SGAE des del juny de l'any passat, Borau va iniciar la seva carrera com a director els primers anys de la dècada dels seixanta. Va dirigir anuncis i va produir pel.lícules d'altres fins que el seu primer llargmetratge, Hay que matar a B, del 1974, va posar de manifest el seu estil precís i minuciós en la direcció. Un any després va arribar el seu primer èxit comercial, Furtivos, un drama rural a l'Espanya franquista que va obtenir la Concha d'Or al festival de Sant Sebastià.

La Sabina, Río abajo, Tata mía (candidata a un Goya al millor guió), entre altres llargmetratges, i la sèrie de televisió Celia van completar la seva carrera en anys posteriors, fins que el 1994 va ser elegit president de l'Acadèmia de Cine per cinc anys. El Goya, per al millor director, se'l va emportar el 2001 pel seu film Leo. Borau va fundar l'editorial El Imán sobre llibres de cine, però ell té una interessant producció narrativa. El 2003 va rebre el premi Tigre Juan pel seu llibre Camisa de once varas.