40 anys en un calaix

Julián Ríos va començar a escriure Cortejo de sombras el 1966. El va acabar el 1968, però no el va publicar. En aquell moment va pensar que el llibre li podia generar problemes amb la censura franquista. Així que el va guardar en un calaix. Anys més tard, l'escriptor gallec se'n va anar a Londres i va optar per una manera poc convencional d'escriure. Va aconseguir convertir-se en un autor de culte amb l'experimental Larva, que no és apta per a tots els públics. No obstant, passaven els anys i Cortejo de sombras seguia en un calaix. El seu moment ha arribat ara, l'any 2008.

Ja és hora que els lectors s'estremeixin amb el llibre de Ríos, que utilitza el relat curt per narrar la crònica de Tamoga, un recòndit poble que acull episodis d'amor i de guerra i una història plena de disputes familiars i venjances terribles. Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores l'acaba de publicar. I farà el mateix amb totes les obres de l'autor, nascut a Vigo fa 66 anys.

"L'obra dels escriptors és un puzle i jo vaig pensar que, ara que Galaxia / Círculo editarà tots els meus títols, Cortejo de sombras encaixa perfectament en aquest puzle", afirma Ríos. Malgrat que reconeix que tota obra és "millorable", ell no ha tret ni ha afegit res a un llibre que feia 30 anys que no llegia. "El text pertany a una etapa anterior i seria una intromissió retocar-lo. Cada capítol és on ha de ser i totes les paraules estan mesures i cuidades. Jo mateix tinc ara la tasca de llegir-lo com un lector més", precisa l'autor de Nuevos sombreros para Alicia.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Ríos defensa que Cortejo de sombras, acollit amb excel.lents crítiques a França, no és tan diferent d'altres llibres de la seva collita. "Sóc un escriptor plural --destaca després de posar Picasso com a exemple-- i per això alterno escriptures més distorsionades que juguen més amb el llenguatge amb d'altres de més clàssiques".

Cortejo de sombras reflecteix fidelment el depriment ambient del franquisme. Les històries dels veïns de Tamoga no són precisament una festa. Ríos admet que és una cosa que no li va sortir deliberadament. "L'atmosfera em va sortir així potser perquè jo hi estava ficat", subratlla. L'autor, però, demana que es tingui en compte que no només hi ha un costat trist en el llibre sinó que n'hi ha un altre de misteriós, que explica, per exemple, la presència de la mort. "La vida no és només la vida sinó que inclou la mort. No es tracta d'estar-hi obsessionat, però cal tenir-la present", conclou.