Jan Lauwers porta al Lliure els seus deliris escènics

El dramaturg i director belga Jan Lauwers, un dels creadors més innovadors i prestigiosos de l'escena europea, torna avui al Teatre Lliure ambThe lobster shop(La botiga de la llagosta), el segon capítol d'una trilogia "sobre la humanitat i el dolor" que va iniciar amb l'aclamadaIsabella's room.

En la seva nova obra, Lauwers, que fa utilitza la música i la dansa com a part de la dramatúrgia, aborda la lluita per la identitat, la immigració i el dolor de la pèrdua en un context futur que li permet posar en qüestió la clonació i la deshumanització. El protagonista és un professor de genètica que, després de la mort del seu fill, vol clonar-lo malgrat el rebuig manifestat per la seva dona. Un replicantdefectuósfrenarà el seu pla.

"Com a artista no m'importa si la humanitat acaba en un festival de ciberclons. La meva obra no és moralista, no jutjo res. Però com a pare, no clonaria mai el meu fill", va declarar ahir l'autor, que va explicar la gènesi de la seva obra: "La vaig escriure en habitacions d'hotels durant la gira d'Isabella's roomper França. Les televisions informaven dels disturbis, de la lluita per la identitat, dels joves de l'extraradi parisenc". Hi va afegir a més altres referents: "A Brussel.les veus refugiats que són doctors o enginyers i estan netejant els carrers. Cal preguntar-se què pensen". La llagosta del títol, va aclarir, li serveix de metàfora de la pèrdua identitària d'aquests immigrants: "Quan perd la seva carcassa, la llagosta s'ha d'amagar perquè és molt vulnerable".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

MÚSICA POP Lauwers combat el drama narratiu (en anglès i francès) amb un embolcall no exempt d'humor. "Encara que el que passa no és divertit, subjau un humor surrealista". A més, a més hi ha ball i cançons a càrrec dels vuit actors que formen part de la seva companyia, la Needcompany. "Es podria considerar un musical. Fins i tot alguns creuen que som un grup de dansa, però faig teatre", va matisar Lauwers, també artista plàstic.

El director desplaça l'acció principal del centre de l'escenari i crea diferents "fonts d'energia". Desaconsella als espectadors el seguiment lineal de l'obra --"és un puzle amb les peces canviades d'ordre i es tornarien bojos"-- i anima a viure-la com una "explosió d'emocions". "El teatre --manté-- és intercanviar energia i emocions entre el públic i els actors. A l'època d'internet, adquirirà cada vegada més importància perquè és l'únic mitjà que manté el contacte humà enfront de la invasió de les màquines".