VIURE EN CLIMES EXTREMS: Adaptació de pingüins i dromedaris

Hem triat dos animals que viuen en climes diametralment oposats, el pingüí i el dromedari, per comprovar la seva capacitat d'adaptació al medi. El pingüí suporta temperatures fins i tot inferiors als 50° sota zero amb vents huracanats que augmenten la sensació de fred fins als 70° negatius, mentre que el dromedari conviu amb valors de 50° positius i humitats inferiors al 10%.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Aquestes són algunes defenses que utilitzen contra els rigors de climes tan extrems. El pingüí a través de les fosses nasals recupera la calor de l'aire expirat. Pot arribar a perdre un 45% de reserves de greixos durant el dejuni hivernal. Les aletes i les potes disposen d'un sistema de vasos sanguinis especials que escalfen les parts més exposades al fred. També tenen una bona insolació a l'esquena gràcies a capes de greix i plomissol.

El dromedari té a la gepa una reserva de greix molt útil en períodes de dejuni prolongats. Els llargs i intricats orificis nasals recuperen la humitat de l'aire expirat. Les seves pestanyes llargues i fines impedeixen l'entrada de la sorra als ulls. L'animal pot perdre el 30% del pes en el curs d'una travessia de diversos dies i és capaç de beure's de 100 a 120 litres d'aigua en menys de 10 minuts. La temperatura interna pot arribar als 42° durant el dia, i evita que es desencadeni la sudoració amb temperatures inferiors, de manera que s'evita una pèrdua de líquid. Tan sols orina 1 litre al dia. A la nit la temperatura del cos de l'animal pot baixar fins als 36°, i absorbeix l'escalfor emmagatzemada durant el dia.