Alimentació

L’aqüicultura guanya terreny als productes del mar

  • Una part molt rellevant de les compres de productes marins procedeix ja de l’aqüicultura, un tipus de producció que acapara una quarta part de peixos, mariscos i algues

L’aqüicultura guanya terreny als productes del mar

Activos

4
Es llegeix en minuts

Van ser l’agricultura i la ramaderia les que van possibilitar el sedentarisme dels humans i, a la fi, l’aparició de les civilitzacions. Res ha canviat sobre això des de fa milers d’anys. Les collites de cereals, fruites i hortalisses i la criança de vedelles, bens i porcs són l’aliment de la vida dels homes i dones. No obstant, durant molt temps una part molt important de l’alimentació es va mantenir diguem-ne salvatge: els productes del mar.

No obstant, l’aparició intensiva de l’aqüicultura ha modificat el panorama i avui dia són legió els peixos, mariscos i algues que procedeixen de vivers. El Ministeri d’Agricultura apunta que la producció de peixos en estanys ve de lluny. Les primeres referències daten de fa 4.000 anys a la Xina. Després, a Mesopotàmia i a la Roma imperial. El 1733, un alemany va aconseguir fertilitzar freses de truita i al segle XIX apareixen els primers cultius integrals. No obstant, l’aqüicultura de peixos marins no es consolida com a indústria fins als anys 70 del segle passat, una dècada després de la de crustacis. També a la segona meitat de l’última centúria correspon el desenvolupament del cultiu d’algues marines, que s’inicia al Japó, clar.

Així les coses, l’aqüicultura és una aspiració i una pràctica gairebé semblant a la civilització, però la seva producció a gran escala per a consum humà amb prou feines supera les set dècades. I va creixent a mesura que els mars pateixen una elevada sobreexplotació. 

No obstant, des de l’Associació Empresarial d’Aqüicultura d’Espanya (Apromar) apunten que el creixement de l’aqüicultura al país, iniciat als 60, «malgrat el progressiu increment en el seu pes específic i de les expectatives generades, no ha sigut capaç de compensar la caiguda de l’activitat pesquera ni de contrarestar la disminució en les captures».

Una quarta part

A Espanya, sense anar més lluny, una part rellevant dels peixos i mariscos que comprem als supermercats i que són la base de l’alimentació d’origen aquàtic dels humans procedeix de l’aqüicultura. Llobarros, orades, turbots, tots uniformes en mida i preu (més baix que els peixos salvatges), cobreixen bona part de les zones de venda en aquests establiments. Les dades corroboren aquesta tendència. La pesca va arribar a Espanya el 2019 –últimes dades del Govern central– a les 877.201 tones, amb un lleu descens respecte de les 917.012 de l’exercici precedent. 

L’aqüicultura, per la seva banda, es va situar en les 342.867 tones el 2019, també amb una petita baixada respecte a les 348.395 del 2018, segons l’últim informe sobre el sector, corresponent al 2020, elaborat per Apromar. Grosso modo, del total de productes del mar i els rius, l’aqüicultura ve a representar-ne una quarta part. Quant al valor de la producció, la pesquera es va situar en 1.802 milions d’euros el 2019 (mil en aigües nacionals i 800, en internacionals), mentre que la de l’aqüicultura va arribar als 501 milions, més o menys una cinquena part.

Espanya –on el sector dona feina a gairebé 18.600 persones i comptava el 2018 amb 5.075 establiments, si bé 4.793 eren de mol·luscos i només hi havia 166 granges d’aqüicultura continental– té un pes molt rellevant en el sector a escala europea, com mostra el fet que la producció a la UE era el 2018 d’1,36 milions de tones i el seu valor, de 4.357 milions d’euros, segons les últimes dades d’Apromar. En el primer cas, és un 25%, i en el segon, un 11%, fet que indica que Espanya produeix peixos i mariscos amb un preu de mercat més baix.

Tot i així, ocupa la primera posició, amb gairebé el doble de producció que França, segona de l’escalafó després de deixar de comptar el Regne Unit, tot i que tots dos són semblants. En valor es veu superada per França i Grècia. Musclos, salmó de l’Atlàntic, truita arc de Sant Martí, ostra japonesa, orada, llobarro, carpa comuna, cloïssa japonesa, tonyina vermella del Mediterrani i turbot acaparen el 94% de la producció a la Unió Europea.

Notícies relacionades

A Espanya, els productes estrella són l’orada i el llobarro, en els quals el País Valencià representa el 49% i el 17% de les criances totals. També són rellevants la truita, el turbot o la corbina i, per descomptat, els musclos, però la producció és molt variada: tenca, esturió (que dona lloc a 2,8 tones de caviar), micro i macroalgues, llagostins –l’única granja és a Valladolid–, orella de mar, cloïsses, ostres, besuc (fins al 2019, només a Galícia), peix llimona, anguila (gairebé exclusivament a València), tonyina vermella i llenguado. Afegiu-hi a futur i si és possible lluç, seitó, sardina i bacallà i gairebé ja teniu la compra completa. De productes d’aqüicultura.