¿Qui controla l’energia d’Europa?

El gas va tancar a l’abril del 2020 a 17,65 euros MWh i aquesta setmana s’ha pagat a 130 euros MWh. «Hi va haver un dia de l’octubre que va arribar als 160. Això suposa un cost de l’electricitat de 500 euros MWh. Pensàvem que el mercat es partia aquell dia. Va sortir [el president de Rússia, Vladimir] Putin i va dir que injectaria més gas a Europa i es va relaxar momentàniament la tensió. Ara sembla que no l’està complint», alerta Antonio Picazo, fundador i CEO de la comercialitzadora Gana Energia, per remarcar la importància de la geoestratègia mundial en el cost del rebut de les llars.

Els analistes coincideixen que darrere de l’elevat preu del gas hi ha un complicat entramat de situacions geopolítiques que han deixat Alemanya i bona part de la Unió Europea en mans de Rússia. El clima bèl·lic entre Ucraïna i Rússia, les traves per raons polítiques al gasoducte rus Nord Stream 2, la tensió entre el Marroc i Algèria, la decisió d’Alemanya de desterrar la nuclear i el carbó, la penalització de les emissions de CO2, l’abandonament abans de la pandèmia de la prospecció de nous pous i fins i tot la cancel·lació de les compres de carbó de la Xina a Austràlia i la seva substitució per gas, que ha fet pujar la demanda d’aquest carburant, han acabat de complicar el panorama. Alguns analistes auguren que fins d’aquí 5 anys el preu del gas (i, per tant, de la llum) no començarà a baixar.

Antonio Picazo va remarcar, durant una taula rodona a l’escola de negocis Edem, que la raó de fons de la situació actual és que Europa ha decidit, liderada per Alemanya, que la transició ecològica a la renovable es farà a través del gas natural davant la nuclear i el carbó com a font de generació i, a més, amb gas rus per gasoducte en comptes de diversificar amb gas natural liquat que pot arribar amb barco d’altres productors com els Estats Units, Trinitat i Tobago i Qatar.

«Rússia subministra el gas a través de Gazprom, que està dirigit per Putin i no funciona amb unes regles de mercat clares. Putin és un tinent coronel de la KGB que sempre fa política i la companyia no està enviant gas pels dos gasoductes que té amb Europa: el d’Ucraïna perquè està en guerra i el de Bielorússia perquè bomba menys del que hauria de fer», va destacar Picazo.

Putin està fent força per transportar el gas a Europa a través del nou gasoducte conegut com a Nord Stream 2, que canalitza directament el combustible des de la península siberiana de Yamal fins a Alemanya. Els Estats Units va pressionar en un primer moment la Unió Europea perquè no autoritzés el nou gasoducte per evitar la dependència energètica d’Alemanya i ara és l’Agència Federal de Xarxes alemanya la que ha frenat el projecte, coincidint amb un moment de gran tensió entre Rússia i Occident pels moviments de tropes russes al costat de la frontera d’Ucraïna i amb la crisi de la frontera entre la UE i Bielorússia, aliat de Moscou. 

Juan José Montiel, professor a l’EAE Business School, assenyala que Rússia sempre ha considerat Ucraïna com una part del seu territori i ja el 2014 va ocupar la península de Crimea per tenir accés al mar Negre i el Mediterrani. «Rússia té agafada Alemanya, soci principal de la Unió Europea, amb el seu gas. Ara té 115.000 soldats al costat de la frontera amb Ucraïna. Intervindrà el gener o el febrer, quan els camps estan gelats. No esperarà a abril o maig perquè el terreny s’enfangarà. Rússia no consent que l’OTAN s’acosti més a les seves fronteres i disposa d’una arma estratègica, que és el gas. Ucraïna serà abandonada a la seva sort perquè Europa no farà res».

El problema rus afecta Espanya en menor mesura. El 44,9% de les importacions de gas d’Espanya procedeix d’Algèria, molt lluny de les de Rússia (10,5%), els EUA (9,6%), Qatar (6,4%), Trinitat i Tobago (4,3%), França (4,6%) i Noruega (3,6%). No obstant, la tensió al nord de l’Àfrica ha complicat el subministrament pel tancament del gasoducte del Magrib (que travessa el Marroc i arriba a Tarifa). Algèria ha deixat de bombar gas pel gasoducte del Magrib per no pagar peatges als marroquins.

«La tensió del Marroc i Algèria té a veure amb el domini del Magrib i la ingerència marroquina en qüestions polítiques algerianes amb el finançament de partits opositors al règim i l’espionatge massiu a les autoritats», explica Ernesto Pascual, politòleg i professor d’Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La conseqüència és que Algèria envia el gas a Espanya pel gasoducte Medgaz (que té menys capacitat) i amb barcos metaners. Molts d’aquests metaners s’estan desviant a la Xina a última hora perquè paga més.

La Xina competeix amb Espanya pel gas algerià perquè té problemes amb el subministrament de carbó per a les seves plantes tèrmiques. Les relacions entre la Xina i Austràlia es van tornar tenses l’any passat després que Canberra impulsés una investigació internacional sobre l’origen del coronavirus sense consultes diplomàtiques prèvies. Pequín va respondre cancel·lant la compra de carbó. La mesura se’ls va tornar en contra perquè Austràlia ha acabat venent el carbó a l’Índia.

Notícies relacionades

D’Elx al MoMA gràcies al cuir

Delitbee i Stuart col·laboren per a un repartiment a domicili més eficient i sostenible

Manuel Alcaraz, professor de la UPV i investigador de l’Institut d’Enginyeria Energètica, assegura que la Unió Europea aposta ara per incrementar les importacions a través d’Espanya, Itàlia i Grècia per reduir la dependència del gas rus. Alcaraz adverteix del risc d’apostar totes les cartes a l’energia renovable per raons polítiques com ha fet Àustria, on s’ha plantejat el risc d’apagades «després del tancament de totes les plantes tèrmiques» de carbó.

Juan Antonio Martínez, analista de la consultora energètica Grup ASE, afegeix que la situació s’ha complicat perquè la decisió europea de descarbonitzar l’economia va frenar la prospecció de jaciments el 2018 i 2019. »Grandes petrolieres com Repsol i Total estan reorientant el seu negoci cap a l’energia verda i els fons d’inversió també canalitzen els seus diners a projectes no contaminants. És un problema greu perquè l’obertura d’un nou pou requereix un termini d’entre quatre i cinc anys», assegura. Martínez està convençut que ja no tornarem a veure preus de la llum com els d’abans.