Noves formes de vivenda
Llums i ombres del ‘coliving’
Malgrat l’opinió generalitza, aquesta opció no és la més barata, ja que pagues serveis extres
El perfil d’usuaris és d’entre 20 i 45 anys: joves i professionals desplaçats
‘Coliving’ és un terme que està de moda. O més aviat és una manera de viure que sembla que cada vegada és més utilitzada. Els experts asseguren que és una nova opció habitacional i que hi ha sectors de la població que li donaran molts usos. Molts ciutadans critiquen que aquesta opció sigui l’única que tenen molts joves per poder independitzar-se pels preus tan alts de lloguer i compra que hi ha a ciutats com Barcelona o Madrid. ¿Què hi ha de cert en tot això?
La Laura és una noia de 23 anys que quan es va mudar a Madrid va decidir optar per un ‘coliving’. «Em venia de gust conèixer gent i em va semblar molt bona opció tenir accés a un ‘coworking’, a un gimnàs, neteja setmanal i esdeveniments. Tot inclòs en el preu», assegura la Laura. I ho corrobora Laia Comas, CEO d’Inédit Barcelona, que explica que el ‘coliving’ és un format més de vivenda, però amb una sèrie de serveis afegits i d’experiències per a l’usuari.
La Laura està contenta amb la seva experiència. Fa més d’un any que viu un ‘coliving’ de la capital espanyola i «m’encanta viure aquí». A més, explica que ha conegut molta gent de tot el món i destaca que el millor és que viu en un pis «molt modern» amb zones comunes «que no tindria en un pis comú a Madrid». Vicenç Hernández, president de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i CEO de Tecnotramit, recorda que el ‘coliving’ no és nou i explica que l’objectiu és optimitzar els recursos d’una vivenda per a persones que no necessiten tants metres, però sí que necessiten serveis. «Al compartir-los amb més gent els surt més barat», puntualitza.
El ‘coliving’, no apte per a tots els públics
Laia Comas comenta que el ‘coliving’ no és l’única opció que tenen els joves pels alts preus dels lloguers a les grans ciutats, sinó que és una opció més, sobretot per a gent que «no vol que la vivenda sigui la inversió de la seva vida. No volen perdre’s moltes coses, i comprar una vivenda no satisfà les seves necessitats». Per això, insisteix que no és una moda passatgera, que és una opció que és a Espanya fa més de 10 anys, «tot i que només faci 18 mesos que s’esmenta en tots costats».
Per la seva banda, Vicenç Hernández desmenteix la teoria que els joves tenen un model diferent de vida i que per això no aspiren a comprar-se una vivenda. «No ens podem enganyar, és cert que tenen un model diferent, però els joves que volen comprar una vivenda no poden, en moltes ocasions pel seu nivell de sous». Per això considera que el ‘coliving’ és una bona opció per a un determinat model de vida.
Segons Comas, el perfil de persones que utilitzen el ‘coliving’ és d’entre els 20 i els 45 anys i assegura que cada vegada se’n veuen més del rang més alt d’edat. No obstant, s’ha de matisar que «aquesta vivenda és per a joves, per a professionals desplaçats sense càrregues familiars», tal com assegura Hernández. I afegeix que el ‘coliving’ «no és la panacea del dèficit habitacional, és una solució concreta per a un públic objectiu específic».
La Laura, la jove que viu en el ‘coliving’, reconeix que no és l’opció més econòmica que s’ofereix, però prefereix pagar una mica més perquè li compensa tenir lavabo privat, gimnàs a l’edifici, zones comunes, esdeveniments organitzats, contracte flexible... Explica que, com tot, té els seus avantatges i desavantatges. Per ella, un avantatge és que és una bona opció per conèixer gent i viure en pisos moderns. No obstant, no recomanaria el ‘coliving’ a persones més introvertides que necessitin el seu espai.
Noves maneres d’entendre la vivenda
Sembla que el coronavirus ha implicat noves maneres d’entendre la vivenda, tot i que el ‘coliving’, com ressalten els experts, ja existeix fa molts anys. Les persones busquen quin és el model que més s’adapta a les seves necessitats habitacionals. Aquesta recerca inclou paràmetres tan diversos com nous espais habitacionals, nous tipus de finançament i noves maneres d’habitar, i potencia conceptes emergents com el ‘coliving’, el lísing de vivenda o el ‘crowfounding’ immobiliari. «El temps que ens hem mantingut a casa ha posat en relleu les grans carències de les nostres vivendes, o més aviat les noves necessitats, la qual cosa vaticina moviment en el sector immobiliari en els pròxims mesos», afirma Emiliano Bermúdez, subdirector general de donpiso.
L’aïllament que hem viscut també està fomentant l’aparició de noves formes de viure en societat, com el ‘coliving’, el ‘cohousing’ o el lloguer compartit. Aquestes modalitats preferides pels joves centren la seva opció de vida a les grans ciutats, a prop del lloc de treball i compartint espais habitacionals segons interessos laborals i socials comuns. Però ells no són els únics que opten per viure sota aquesta modalitat, assenyala Bermúdez: «Recentment hem vist com la ciutat de Barcelona regulava el ‘cohousing’, minipisos de 24 m2 amb espais comuns compartits per arribar als 36 m exigibles. Aquesta opció també és molt positiva per al col·lectiu de gent gran, on socialitzar-se amb la comunitat és la salvació per evitar l’aïllament i la soledat», afirma.
Vicenç Hernández matisa que com que ara està molt de moda el ‘coliving’, «es perverteix el concepte, ara sembla que tothom fa ‘coliving’». Així, explica que els hotels diuen que venen ‘coliving’, molts pisos turístics es presenten com a ‘coliving’, i «no és així». El president de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya comenta que en la situació en què està el sector immobiliari, «hi ha poques oportunitats d’inversió, i els mercats més desitjables són el de logística, que és un sector amb bastanta projecció per a aquest any, i el residencial, que és molt ampli».
