El Nobel de física premia el desenvolupament del grafè, la "xarxa atòmica perfecta"

El desenvolupament del grafè, una estructura extremadament plana, forta i gairebé transparent formada per àtoms de carboni, els ha valgut als investigadors Andre Geim i Konstantin Novoselov el premi Nobel de física d'aquest any. L'Acadèmia de Ciències de Suècia considera que els dos científics han obert un camí revolucionari en el món de l'electrònica i la informàtica.

El grafè és el millor conductor de la calor que es coneix, una propietat ideal per funcionar com a component en els circuits integrats. Si es pogués generalitzar la seva producció, cosa que encara no succeeix, el grafè estaria especialment indicat per a pantalles tàctils transparents, panells de llum i fins i tot cèl·lules solars, recorda l'acta del jurat.

Professor i alumne

Els dos llorejats van néixer a Rússia --encara que Geim es va nacionalitzar holandès i Novoselov és britànic-- i actualment són professors de laUniversitat de Manchester(Regne Unit). Els guardonats d'aquest any han estat treballant junts durant molt temps.Konstantin Novoselov(Nizhny Tagil, 1974) va treballar per primera vegada ambAndre Geim(Sotxi, 1958) com a estudiant de doctorat als Països Baixos.

Dens, lleuger, transparent...

El comitè Nobel qualifica el grafè de "xarxa atòmica perfecta" perquè, a més de les seves propietats amb la calor, és l'estructura més prima mai creada --un àtom de gruix--, és lleuger, té una conductivitat elèctrica tan bona com el coure i és resistent a les radiacions ionitzants. Les sorpreses no acaben aquí: tot i  ser transparent, és tan dens que ni tan sols l'heli, l'àtom més petit de gas, pot passar a través d'ell. "El carboni, la base de tota la vida coneguda a la Terra, ens ha sorprès una vegada més", diu l'acta del jurat.

Quan es barreja amb els plàstics, el grafè els pot convertir en conductors de l'electricitat i fer-los més resistents a la calor i a la fricció mecànica. Aquesta resistència podrà ser utilitzada en nous materials. En el futur, prossegueix el comitè Nobel, "els satèl·lits, els avions i els automòbils podran ser fabricats de materials nous basats en el grafè". Algunes grans empreses, com IBM, ja s'han interessat pel perfeccionament d'aquest tipus de materials.

També l'Ig-Nobel

Notícies relacionades

¿Com es pot netejar l’altaveu de l’iPhone?

WhatsApp: arriba l’última novetat per protegir els teus xats

Curiosament, Geim va ser guardonat el 2000, quan era professor a Nimega (Països Baixos), amb un dels premis Ig-Nobel als estudis més estrafolaris de l'any. Concretament, en companyia de Michael Berry (Universitat de Bristol), va aconseguir que una granota levités amb l'ajuda d'uns imants.

El Nobel de física, com la resta de guardons, està dotat amb 10 milions de corones sueques (un milió d'euros).