¿Com es fa la inserció?

Les polítiques migratòries han recaigut, durant molts anys, en els ajuntaments. Cada municipi ha aplicat, per tant, decisions diferents en funció del nombre i la tipologia dels estrangers que hi anaven arribant. El mapa de la immigració a Catalunya és, en conseqüència, molt desigual. Aquí tenim alguns exemples (de més o de menys èxit) de les polítiques portades a terme per a la integració dels acabats d'arribar i la cohesió social.

Mataró, la ciutat de les 120 llengües

El municipi gestiona la immigració des del 1960, i durant anys, en solitari

Gairebé fa mig segle que porta Mataró està treballant per la integració dels immigrants. A la ciutat hi conviuen "un total de 120 llengües diferents, pertanyents a 104 cultures diferents", explica Isabel Martínez, regidora de Benestar Social, Convivència i Política Social d’Habitatge a la capital del Maresme. Primer en solitari i ja més endavant amb la col·laboració de la Generalitat, Mataró ha sigut pionera en polítiques d'acollida i integració d'immigrants, en programes de diàleg interreligiós o en iniciatives per a la immersió de dones i joves. "Des dels anys 60, quan van començar a arribar els primers senegalesos per treballar en les collites de la patata i la ceba i en el cultiu de la flor", assenyala la regidora.

"Aquí això de la segona generació està gairebé superat, hi ha molta gent de tercera generació… ¡i famílies en què ja està naixent la quarta!”, exclama. Per això, prossegueix Martínez, Mataró no "gestiona des d'una política única el fet migratori, sinó que ho fa, des de fa temps, des d'un punt de vista més integral".

"No hi ha ciutadans nous ni ciutadans vells", afirma aquesta jutge en excedència que va concórrer a les passades eleccions municipals sota les sigles de CiU.

Això es plasma, entre altres coses, en un Pla de Convivència "que està a punt de sortir i que representa un pas més enllà, després dels plans de Nova Ciutadania iniciats el 2004".

Entre altres accions, l'ajuntament i les entitats locals treballen des de ja fa uns anys en, per exemple, campanyes per erradicar els rumors i tòpics falsos sobre la immigració. "També estem mirant d'implicar, cada vegada més, les dones, perquè hem observat que en certes comunitats elles són un element essencial per poder avançar", subratlla Martínez.

Les escoles del municipi, "encara molt segregades, això sí", admet la regidora, col·laboren així mateix amb diferents iniciatives per a la integració. "I ara, tots participem en l'elaboració d'una guia de bones pràctiques, que forma part d'un programa europeu i per al qual ens va seleccionar la Universitat de Comillas", avança la representant municipal.

Badalona, el repte són els guetos

La ciutat torna a activar plans de convivència, després de l'etapa Albiol

Encara que la seva taxa d'immigració està una mica per sota de la mitjana catalana (un 12,15% davant el 13,6% global, segons dades de l'Institut d’Estadística de Catalunya del 2016), Badalona ha sigut protagonista mediàtica en la seva història recent per la seva població estrangera. A principis d'aquesta dècada, alguns discursos xenòfobs van agafar força entre les files conservadores de la ciutat: el Partit Popular va arribar a editar un polèmic fullet en què es relacionava immigració amb delinqüència, per la qual cosa el seu candidat, Xavier García Albiol va ser jutjat i absolt.

Aquests missatges, que alguns analistes consideren que van donar la victòria a Albiol en les municipals del 2011, van culminar amb la suspensió de molts dels programes d'integració que s'havien posat en marxa en anys anteriors.

L'èxit d'aquestes iniciatives havia sigut més aviat discret: Badalona és una ciutat amb una profunda segregació residencial (amb guetos en barris com la Pau, la Salut i Sant Joan i Sant Antoni de Llefià), que es tradueix al seu torn en una marcada segregació escolar. Els immigrants es van instal·lar en zones on la població tradicional era d'ètnia gitana, cosa que va desembocar a vegades en seriosos problemes de convivència.

El primer que va fer l'actual equip de govern municipal, encapçalat per Dolors Sabater (Guanyem Badalona), va ser designar Fàtima Taleb, dona i musulmana, com a regidora de Participació i Convivència. En els una mica més de  dos anys que fa que està en el càrrec, un dels seus objectius ha sigut "acabar amb els estereotips que existeixen respecte al col·lectiu musulmà des de l'administració pública".

Per a això, per exemple, des del març passat, una dotzena de joves, d'orígens culturals molt diversos, realitzen tasques de mediació recorrent els carrers de la ciutat i detectant possibles problemes de convivència i d'incivisme. El propòsit és anticipar-se i evitar conflictes.

"És un dels eixos del govern municipal: vetllar per la integració social", explicava Taleb en la presentació del programa, que complementa "la tasca transversal que realitza l'ajuntament i que implica molts àmbits de la societat".

L’Hospitalet, combat el radicalisme

La ciutat prioritza l'educació com a eina per a la integració

Que una ciutat com l’Hospitalet hagi posat en marxa un programa per prevenir la radicalització dels seus joves, ¿significa que està tenint problemes amb grups d'extremistes o gihadistes? "No, no és una necessitat real, és un programa preventiu, que s'engloba dintre d'una iniciativa promoguda pel fòrum de ciutats europees per la seguretat urbana en què l’Hospitalet participa des de fa anys", aclareix Òscar Negredo, tècnic de l'ajuntament barceloní i responsable del pla.

L'experiència, una de les múltiples accions que porta a terme el consistori per a la integració dels joves immigrants, "busca que aquests xavals siguin capaços de mantenir dobles o triples identitats", diu Negredo, sense entrar per això en contradiccions. "Ens preocupa, per exemple, que hi hagi joves que justifiquin la violència i, amb aquest programa, esperem que això deixi de ser així", assenyala el tècnic social, que inclou en el mateix paquet bandes llatines o moviments neonazis.

A l’Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, compta amb un 18,19% de població d'origen estranger. A diferència de Badalona, a l’Hospitalet l'arribada d'immigrants es va realitzar de manera distribuïda, sense que sorgissin guetos o barris exclusivament ocupats per una única cultura o origen. "No hi ha cap barri en què només convisquin els musulmans", detalla Òscar Negredo.

Notícies relacionades

Només el 15% dels fills d'immigrants viuen millor que els seus pares

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

"Ha sigut una ciutat que ha treballat de forma particularment exitosa el diàleg interreligiós", destaca el secretari de Migracions de la Generalitat, Oriol Amorós. I elogia iniciatives com la del col·legi públic Joaquim Ruyra, una comunitat d'aprenentatge del barri de la Florida, en què el 95% de l'alumnat és d'origen estranger i que aconsegueix resultats equiparables als d'alguns col·legis privats d'elit.

"Treballem perquè tothom se senti d'aquí i perquè tothom accepti que qualsevol pot ser d'aquí", indica Negredo, que explica com a la recent inauguració d'un oratori musulmà al municipi hi va anar tot el veïnat en bloc, inclòs el rector de l'església catòlica més pròxima.