Discriminació en un sector en auge

Setge a les 'gamers'

Usuàries dels videojocs denuncien que pateixen fustigació per part dels companys

Gairebé la meitat de les jugadoers són dones però el percentatge de noies professionals és mínim

fcosculluela35826490 games170723124053

fcosculluela35826490 games170723124053 / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
María García San Narciso / Madrid

Hi va haver un temps en què la indústria del videojoc estava enfocada pràcticament als homes. Ara el panorama està canviant. Segons l’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), durant el 2015 hi havia 15 milions d’usuaris a Espanya. El 47% eren dones. Però, tot i ser gairebé la meitat, moltes admeten que han sigut assetjades o boicotejades en aquest terreny només pel seu sexe.

A més, el percentatge d’usuàries es redueix al 10% quan es parla de competidors a les lligues professionals i només el 5% dels programadors en aquesta indústria són dones. Dades que demostren el desequilibri que encara existeix i que apareixen al documental Mujeres+Videojuegos. La seva creadora, Marina Amores, és comunicadora audiovisual i l’organitzadora de Gaming Ladies, una trobada només per a dones que tindrà lloc el 27 de juliol a Barcelona.

Domini masculí

Inés Alcolea és responsable de comunicació a Digital Legends Entertainment, una empresa de shooters per a mòbils. Abans va treballar com a community manager i va ser responsable de premsa de Wizards of the Coast a Espanya. Una carrera molt centrada en l’ambient dels videojocs i «nerd». «Un ambient que tradicionalment està dominat pels nois», diu.

«Jo he patit diversos casos d’assetjament per representar un producte que en teoria sempre s’ha vist per a nois tant a les xarxes socials com en contacte amb la premsa. Havia de demostrar constantment que sabia jugar i que, a més, ho feia des de feia temps. Crec que és un sector al qual encara li queda molt per madurar i, sobretot, per acceptar que una noia està en un lloc perquè ha demostrat que val per a això, no pel seu sexe o físic», afirma contundent.

La seva empresa té un dels percentatges més alts de treballadores a l’estudi. «Però malgrat que s’esforci perquè les teves condicions siguin justes i et tractin sense discriminació, són els mateixos usuaris els que menyspreen la teva feina i vàlua, i et posen  en dubte moltes vegades o fins i tot consideren que poden assetjar-te   en la vida privada per aconseguir el que volen. A mi m’han arribat a preguntar en entrevistes si jugo als jocs que represento o s’ha donat per descomptat que soc lesbiana», diu.

Mar Antón és la fundadora de la web Totes Gamers, un lloc que al principi havia de ser un blog personal, un espai entre amigues per parlar de videojocs. Però, gairebé sense voler, va crear el lloc que milers de persones esperaven. L’èxit va ser tan gran que ara compta amb més de 70 redactores i reben unes 30.000 visites úniques al mes. 80.000 en total. Ella va començar a jugar amb 5 anys. Però al presentar-se com a dona va començar a patir un assetjament «molt bèstia» que va derivar en ansietat. Amb 31 anys, reconeix que encara no és capaç de jugar a la xarxa.

La seva mà dreta en aquest projecte, Helena Domínguez, diu que el setge es viu de manera diferent segons siguis professional o jugadora, però té clar que totes, en més o menys mesura, n’han patit.

«Va des que no et vulguin comprar una consola quan ets petita, perquè és de nois, a l’assetjament massiu a desenvolupadores i a periodistes», explica. Ella no n’és l’excepció. «Vaig estar set anys jugant a jocs on line gairebé diàriament, i encara que no és una cosa que et passi cada dia, és habitual. Quan saben que ets dona sempre hi ha comentaris o consideren de menys la teva habilitat de jugar, així com el típic ‘torna a la cuina’», diu.

La seva mà dreta en aquest projecte, Helena Domínguez, assegura que l'acoso es viu de forma diferent segons siguis professional o jugadora, però té clar que totes, en mayor o menor mesura, lo han patit. I parla per desenes de dones.

“Queda molt per fer”

Que gairebé la meitat de les jugadores siguin dones però hi hagi tan poques professionals en camps com la programació és també per aquest setge. «A nivell professional hi ha menys dones perquè és més dur. Com a jugadora sempre ho pots deixar, però si t’hi dediques professionalment és molt més complicat. Has d’aguantar i no tothom pot estar al peu de canó cada dia», diu Domínguez.

Notícies relacionades

La visibilitat és per a elles la clau. «He vist a les  xarxes socials una fotografia dels primers graduats del Grau en Videojocs a Barcelona. Sortien tres dones i una era una professora. Si et poses en la ment d’una noia de 16 o 17 anys, al veure això es farà enrere», diu.

Una altra de les solucions passaria per canviar les regles del joc. «El camp dels videojocs és molt nou i les normes no han estat clares. Tot s’ha muntat molt sobre la marxa», diu Antón. Tant ella com Domínguez consideren que les mateixes webs i companyies haurien de reprendre els comentaris sexistes i vendre un producte destinat per a tothom, homes i dones.