Anar al contingut

La Generalitat vol obrir els tanatoris a més operadors per rebaixar un 30% els enterraments

Es proposa imposar l'accés a tercers en els 150 públics, 101 dels quals tenen gestió privada

El Govern atribueix l'excessiu encariment del servei al fet que es donen casos de monopoli

TONI SUST / BARCELONA

lpedragosa36244328 sancho avila170528212519

JOAN CORTADELLAS

Morir-se és massa car a Catalunya. Especialment en ciutats com Barcelona i Tarragona, on el preu de mitjana ronda o supera els 6.000 i 5.000 euros, respectivament. La Generalitat ha arribat a la conclusió que hi ha d’intervenir per combatre aquesta situació: la capital catalana és ara la ciutat d’Espanya on resulta més costós per a una família acomiadar un mort. I el Govern té clar el camí que creu que s’ha d’agafar: obrir el mercat a nous operadors.

Essencialment, es proposa aconseguir-ho obrint a tercers l’ús dels tanatoris públics, 150, del total de 294 que hi ha a Catalunya. A aquestes altures, el seu ús està limitat a un grup molt reduït d’empreses, que els gestionen. Tant perquè aquestes fan el possible per evitar l’entrada de nous competidors com perquè els que ho intenten es veuen molt limitats per algunes exigències desproporcionades que segueixen figurant a la normativa. La Generalitat preveu tant la possibilitat d’una nova llei com la de modificar la llei catalana sobre serveis funeraris, del 1997. S’espera que el Govern doni llum verda a la regulació passat l’estiu. L’aprovació per part del Parlament podria anar per llarg, especialment amb unes eleccions pel mig.

MEMÒRIA PRELIMINAR

Els departaments de Governació, Presidència, Salut, Territori i Sostenibilitat i Vicepresidència i Economia han participat en l’elaboració d’una memòria preliminar que aquesta setmana entrarà en exposició pública durant un mes i que recull les actuacions que es consideren necessàries per combatre el que en la pràctica, en alguns municipis, s’ha convertit en monopoli. La redacció ha sigut coordinada per la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, el responsable de la qual, Albert Castellanos, considera que amb una norma adequada que asseguri la competència els preus es reduirien en un 30%. Castellanos recorda que fa anys que la gent ha deixat de vetllar els morts a casa. El tanatori s’ha convertit en un destí unànime.

TENIR O NO CENTRE

Una empresa de serveis funeraris no està obligada ara a comptar amb un tanatori per operar en el sector, tret d’alguns municipis que ho han regulat a les ordenances. Però si no en té un de privat o no aconsegueix la gestió d’un de públic, té poques opcions de resultar atractiva per als clients.

D’entrada, aquests clients es troben en una situació que els debilita: algú emocionalment afectat pel decés d’un familiar no s’asseu tranquil·lament a estudiar quines són les possibilitats més econòmiques de què disposa per al seu enterrament, així que la majoria es decanta pel que li ofereix un circuit complet, i aquest és el que disposa de tanatori. Això, en el cas que no disposin d’assegurança. Els que sí que en tenen acabaran sent atesos per alguna de les grans funeràries. La Generalitat es planteja que el servei de tanatori sigui obligatori per poder operar, però no la seva propietat.

Dels 294 tanatoris, com s’ha dit, 150 són públics i 144 privats. Dels 150 públics, 101 han delegat la seva gestió mitjançant concessió a una empresa privada. El Govern vol centrar la seva nova regulació a assegurar la competència en els públics. En el cas dels privats seria complicat. Només si es demostra que un tanatori privat compta amb una posició de domini es podria considerar que és una infraestructura bàsica per a la zona en qüestió, fet que obriria la porta a forçar-ne l’obertura a més empreses. I determinar-ho és complex, segons Promoció Econòmica, Competència i Regulació. En el cas de les empreses que gestionin un tanatori públic, els termes de la concessió vigent s’hauran de modificar per complir amb la nova regulació: ara no especifiquen la possibilitat d’accés de terceres empreses.

Alguns ajuntaments compten amb ordenances funeràries que fixen límits. Els que no en tenen es veuen regits per un decret supletori que serà reformat quan arribi el moment. I les ordenances hauran d’adaptar-se de la mateixa manera si incompleixen la nova regulació.

Entre els 294 tanatoris que hi ha a Catalunya sumen 814 sales de vetlla: tres per tanatori de mitjana. Segons les dades de què disposa la Generalitat, a cada comarca hi ha uns 20 sales de vetlla. Amb aquestes xifres, la ràtio és a Catalunya de 75,33 difunts per sala de vetlla i de 208,57 difunts per tanatori, unes xifres que, segons el Govern, demostren que no falten recursos, sinó que estan mal repartits.

Com a prova, la Generalitat esgrimeix que a la comarca amb un nombre més elevat de morts per sala de vetlla, el Barcelonès, la ràtio de defuncions per dia a cada sala no arriba al 0,5, és d’un 0,43: en el pitjor dels casos, cada sala atén un cadàver cada dos dies.

LA SOLUCIÓ DE BARCELONA

Tornant al principi, el Govern ha arribat a la mateixa conclusió que Barcelona: s’ha d’intervenir per rebaixar els preus dels enterraments. Coincideix amb l’ajuntament en el diagnòstic però no pel que fa al remei, o no completament. La decisió de l’ajuntament d’intentar obrir una funerària amb tanatori públic és vista com una mesura alternativa però no suficient: la Generalitat creu que amb això no n’hi hauria prou per generar una competència suficient que contribueixi a una oferta més gran i que morir-se no sigui tan car. 

Barcelona busca suport de l'oposició per crear la seva funerària pública

L’Ajuntament de Barcelona va anunciar el novembre passat que tenia la intenció de crear una funerària municipal i que per a això construiria un tanatori públic. La previsió era, i segueix sent, que obri les portes en l’últim any de l’actual mandat, el 2019.

Els motius eren els mateixos que esgrimeix la Generalitat: els enterraments a Barcelona són molt cars perquè el sector no té competència. Segons el consistori, el preu mitjà d’un enterrament a la ciutat és de 6.400 euros. Igual que l’Administració catalana, la local es proposa obtenir una reducció del preu d’un 30%.

Els principals operadors a la ciutat, Mémora i Áltima, van posar el crit al cel: van negar que la mitjana sigui l’al·ludida (van assegurar que la mitjana és d’uns 3.500 euros) i van advertir que el projecte municipal pot provocar competència deslleial, pirateria i acomiadaments. 

Per emprendre la creació de la funerària, el consistori ha de vendre el 15% de Serveis Funeraris, antiga empresa pública que s’ha anat privatitzant de mica en mica. El 85% de la firma està en mans de Mémora. La venda reportaria entre 27 i 30 milions a les arques municipals i evitaria el conflicte d’interessos d’estar operant en una empresa privada i una altra de pública. Si no apareix comprador, Mémora està obligada a adquirir la participació.

Per ara, el pla del govern de Colau és construir un nou tanatori, amb sis sales de vetlla, 1.500 metres quadrats i un pressupost previst de 3,5 milions. L’ajuntament sosté que el preu mitjà serà de 3.500 euros. Però falta el consens polític per aprovar la iniciativa en el ple municipal. Colau va haver de retirar el punt de l’ordre del dia en la sessió plenària del 28 d’abril passat. Tant CiU com ERC i el PP es disposaven a votar-hi en contra. Els republicans reclamen al govern municipal que, en lloc de vendre el 15% de Serveis Funeraris, compri un 36% més de participació i es converteixi així en soci majoritari de l’empresa, i considera que amb només sis sales de vetlla, el nou tanatori públic no podrà ampliar la competència per rebaixar el preu. El regidor de Presidència, Eloi Badia, va replicar a ERC que l’operació que proposa no resulta viable perquè Mémora no vol vendre aquest 85% i sosté que és molt més barat crear una empresa. El govern municipal va renunciar a tornar a intentar que el projecte fos aprovat en el ple del mes de maig i continua buscant el suport polític necessari, per a la qual cosa és probable que hagi de fer alguna concessió.

0 Comentaris