Anar al contingut

Un referent d'excel.lència

Finlàndia, el far del nord

L'èxit del sistema educatiu finlandès radica, en gran part, en la qualitat del seu professorat i en l'autonomia de cada escola

Cada director té potestat per elegir el seu equip

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA

Finlàndia és el model, l'exemple a seguir. Finlàndia i el seu exitós sistema educatiu, els seus magnífics resultats en les proves de l'Informe PISA, les que valoren les competències que tenen els alumnes a tot el món. Finlàndia i la seva ferma aposta per la qualitat del professorat. «Fa 35 anys que està treballant i millorant el model», argumenta Francesc Xavier Melgarejo, pedagog, psicòleg i autor d'una tesi doctoral en què s'analitzen les virtuts de l'escola finlandesa. «I no només mantenen la primera posició en l'Informe PISA, sinó que cada any superen els seus propis resultats», destaca Inger Enkvirst, professora de la Universitat de Lund, a Suècia.

Una de les claus d'aquest elogiadíssim model és el capital humà de què disposa, asseguren els experts. «No es tracta de diners, sinó de la qualitat del seu professorat, de la manera com es relacionen les persones que participen en el sistema», afirmava fa uns dies la professora Enkvirst, en una conferència titulada L'èxit finlandès en educació. De fet, ni els salaris que perceben els docents, ni les inversions que realitzen les administracions públiques del país nòrdic són gaire diferents de les d'altres països europeus, entre ells Espanya.

Hi ha, no obstant, una diferència que segons Melgarejo és fonamental: a Finlàndia, els directors de les escoles són escollits per una junta municipal d'educació formada per polítics i diferents assessors pedagògics. «Això significa, en definitiva, que si algun no fa bé la seva feina, al cap de quatre anys serà substituït», observa el pedagog català, que va invertir 13 anys a conèixer en profunditat el funcionament del sistema finlandès.

I són els directors els que decideixen com ha de ser el centre educatiu que se li ha encomanat gestionar, quines seran les seves especialitats i, sobretot, amb quin equip de professors vol aconseguir aquests objectius. «Les escoles són centres adaptats al seu entorn, al seu barri i a les necessitats dels seus estudiants», relata Melgarejo.

Professió de prestigi

El model finlandès parteix del prestigi, del reconeixement social que té la professió. «És un sistema una mica fet a l'antiga: ningú discuteix una ordre del professor», admet, per la seva part, la catedràtica sueca, que és autora de nombroses publicacions sobre el fenomen. Hi ha un consens entre director, professors i pares. «Els docents finlandesos no perden el temps en reunions. Ells ensenyen i tenen un director que és qui s'encarrega dels contactes amb l'exterior, d'organitzar el funcionament de l'escola», explica Enkvirst.

Una altra peculiaritat del model nòrdic: «Encara que cada escola ha de donar compliment a un currículum comú a tot el país, cada centre té autonomia per decidir com l'aplica», indica Melgarejo. Així, «si una escola opta, per exemple, per potenciar l'aspecte musical dels seus alumnes, el director té potestat per contractar professors amb sensibilitat o coneixements musicals, encara que siguin d'altres disciplines». Passa el mateix amb les arts plàstiques o amb l'anglès...

Esperit de superació

Una de les raons de l'èxit de Fin­làndia és, segons el subdirector del departament d'Educació de l'OCDE, Andreas Schleicher, el fet que en aquest país hagi calat la idea que s'ha de viure del coneixement. ­Schleicher va assegurar ahir que els millors resultats dels estudiants es donen en països amb pocs recursos naturals o en aquells que si en tenen, en lloc de viure directament d'aquests recursos, els ­estalvien.

«El valor que un país dóna a l'educació sembla que depèn almenys en part de la visió que es té de com el coneixement i les competències influeixen en el seu nivell de vida», va destacar. Finlàndia n'és el millor exemple, com també ho són Corea del Sud, Singapur o Israel. Els seus alumnes obtenen uns resultats molt superiors als de veïns rics en petroli.

0 Comentaris
cargando