Falten metges per complir el pla de reducció de llistes d'espera

Els 57 milions d'euros que el pacte polític amb què es va iniciar l'actual legislatura a Catalunya va destinar específicament a suavitzar les llistes d'espera quirúrgiques i diagnòstiques que acumulen els hospitals públics -capítol de màxima càrrega política- han destapat una paradoxa inesperada, que manté en creixent tensió i inquietud els centres. La partida econòmica va arribar a la Conselleria de Salut al març, quan es van aprovar els pressupostos de la Generalitat, i, en pocs dies, aquest departament va difondre entre els 64 hospitals públics el pla de xoc que havia de reduir substancialment, abans de final d'any, totes les esperes programades.

Però, ara que hi ha diners per operar en horaris que excedeixin a les jornades convencionals si cal, resulta que aquest factor, imprescindible i impensable en els cinc últims anys de retallades, no és suficient per complir l'objectiu, i menys encara els mesos d'estiu, moment que semblava idoni per fer-ho ja que es redueix l'activitat general. El personal té dret a fer vacances, una evidencia que s'afegeix a l'irresolt i creixent dèficit de facultatius a Catalunya. 

El fet és que falten cirurgians cardíacs, oftalmòlegs, digestòlegs i, sobretot, anestesiòlegs i infermeres de quiròfan, que estiguin disposats aquest estiu a prolongar o doblar la seva jornada laboral en un període al qual arriben exhaustos i estressats. El sobresou que se'ls ofereix a canvi no els compensa.

NI A L'EXTERIOR

Tampoc està sent factible als hospitals improvisar la contractació externa de cirurgians o infermeres qualificats, capaços d'integrar-se immediatament en uns equips quirúrgics que els són aliens i on se'ls exigirà una precisió i una habilitat inapel·lables.

Salut ha advertit als centres adscrits al sistema públic que el pla de xoc de llistes d'espera ha d'estar executat l'abril del 2018. I ha arribat la tensió.

L'objectiu de la Generalitat concreta que el desembre del 2017 en cap centre hi ha d'haver pacients que faci més de 365 dies que s'esperen, pendents de ser operats de qualsevol patologia que no sigui ni cardíaca [la seva màxima demora no ha de superar els 90 dies], ni oncològica [inferior als 45 dies]. El 31 de desembre, 13.367 ciutadans esperaven des de feia més d'un any -i més de dos, alguns- cita per entrar al quiròfan. També es va excloure d'aquesta demora màxima d'un any els 2.714 malalts que necessiten una pròtesi de genoll o de maluc, o l'eliminació d'unes cataractes: aquests han d'haver resolt el seu problema abans de 180 dies.

"L'objectiu és bo i inqüestionable per als ciutadans, però fatal per als metges -assegura Jaume Canet, responsable d'Anestesiologia a l'Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti, de Badalona-. Rebaixar a menys d'un any de demora les llistes de totes les patologies, inclosa l'obesitat mòrbida [amb més de dos anys d'espera], suposa mantenir a l'estiu una activitat altíssima. Estem sota una pressió insòlita. Preocupats".

A Can Ruti, l'activitat quirúrgica d'aquest estiu no té precedent: funcionaran els seus 15 quiròfans centrals, a diferència dels últims períodes de vacances, en què en van quedar vuit d'actius. La direcció ha programat 100 sessions quirúrgiques més que l'estiu del 2016 [una sessió absorbeix de dues a cinc intervencions]. Estan operant a les tardes, i ha sigut necessari modificar torns de vacances a infermeria. Però, tot i així, no acceleren com voldrien la reducció de les llistes d'espera.

"No podem obligar a ningú que treballi 10 hores diàries o deixi de fer vacances -considera Canet-. La professió s'ha feminitzat, un 75% són dones joves que tenen molt clares les seves prioritats familiars. És natural. Si aquesta sobrecàrrega de feina es manté, caldrà tornar a importar cirurgians estrangers, com fa uns anys".

SENSE LÍMITS PER CONTRACTAR

Els hospitals no posen límits a la contractació externa d'especialistes. Però no en troben. "No n'hi ha, sobretot experts en les noves tècniques -assegura Olga Pané, gerent de l'Hospital del Mar-. Falten cirurgians d'endoscòpia digestiva, i, en especial, anestesiòlegs". Al Mar podrien citar molts més pacients amb cataractes si tinguessin més cirurgians. "No operem més cataractes perquè no trobem oftalmòlegs", afegeix Pané.

"¿No hi ha cirurgians al mercat, o no se'ls presenten ofertes atractives?", es pregunta Marc Soler, director corporatiu al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), institució que va desvelar recentment que un 50% dels metges catalans en exercici, d'uns 40 anys, estan subjectes a contractes precaris.

Notícies relacionades

L'envelliment de la professió accelera l'escassetat de metges

Els hospitals tancaran un 12% dels llits entre juliol i setembre

El CatSalut va demanar a l'abril a cada hospital que calculés les intervencions i els diagnòstics, amb llarga espera, que podrien accelerar en 12 mesos. Cada centre va fixar el seu objectiu i la Generalitat els va indicar què guanyarien a canvi. Quan s'acabi l'esforç pagarà. A qui compleixi.

"Vistos els resultats que anem observant, i la menor disponibilitat de llits que permeten els ajustos d'activitat entre juliol i setembre, és clar que aquest estiu els hospitals no es podran dedicar gaire al pla de xoc per reduir les llistes d'espera", assumeix Cristina Nadal, responsable d'atenció sanitària al CatSalut. "Tenim els diners, però ens fallen els recursos humans -afegeix-. No es troben professionals".