Pols entre Esquerra i Puigdemont pel nou Govern

La política catalana dels últims mesos està protagonitzada per la lluita entre dos grans blocs de partits, segons l'opinió que tenen sobre la independència. Però per sota d'aquesta pugna n'hi subjauen altres de més subtils, com la que mantenen el món postconvergent i ERC per l'hegemonia dins del camp sobiranisme. Els recels entre tots dos no disminueixen, però tampoc els impedeixen arribar a acords de mínims com el que van aconseguir dimarts a Brussel·les Carles Puigdemont i Marta Rovira per desbloquejar l'inici de la legislatura.

El que aquest dimecres al matí semblava un pacte en tota regla es va anar convertint al llarg del dia en un nou episodi en el forcejament constant pel repartiment de podernou episodi en el forcejament constant pel repartiment de poder entre els dos grans partits independentistes. La secretària general d'Esquerra va viatjar a Brussel·les i va aconseguir que Puigdemont abandonés la idea de bloquejar la constitució del Parlament cridant els diputats de JxCat, d'ERC i de la CUP a no assistir a la sessió. Tots dos van pactar també que la Mesa de la Cambra, un òrgan clau per interpretar a voluntat el reglament, tindrà majoria sobiranista. A partir d'aquí, tot segueix obert, incloent-hi la investidura.

L'acord per la Mesa és un primer pas, però encara no es pot assegurar que la legislatura començarà amb normalitat després de les eleccions del 21-D, que van consagrar tant la majoria en escons de l'independentisme com la seva incapacitat per superar el 50% dels vots. Entre les incògnites que falten per aclarir hi ha la del nom del nou president. Puigdemont intentarà la investidura per dues vies: la telemàtica o "delegada", en què el discurs de l'aspirant a president seria llegit per un altre diputat independentista. Però totes dues susciten grans dubtes legals, i els partits de l'oposició ja han anunciat que les recorrerien.

Reunió dels lletrats

A compte de la intenció de Puigdemont i el seu entorn d'intentar una investidura telemàtica, per exemple, els lletrats del Parlament han decidit reunir-se per tenir preparada una posició consensuada respecte a aquesta qüestió. Durant l'anterior legislatura, en cada ocasió que la majoria independentista va intentar forçar el reglament va rebre un advertiment dels serveis jurídics de la Cambra.

El sopar a Brussel·les de Puigdemont i Rovira sí que va servir perquè JxCat i ERC guanyessin temps. Una vegada constituït el Parlament, amb la Mesa controlada pels independentistes --hi haurà dos membres republicans, incloent-hi el president, dos membres postconvergents, dos de Ciutadans i un del PSC--, tindran fins al 2 de febrer per seguir negociant la investidura i el nou Govern.

Paritat en el pes dels socis

Dimarts no van arribar a cap acord en ferm en aquet àmbit, sobretot perquè s'ha de veure si les argúcies de Puigdemont li aplanen finalment el camí a la presidència. Però Puigdemont i Rovira sí que van parlar del repartiment del poder, segons fonts postconvergents. Per exemple, van negociar que aquesta vegada el pes dels partits dins d'un futur Executiu s'aproximaria a la paritat, tenint en compte que el 21-D només 11.000 vots i dos escons van separar JxCat i ERC. I l'expresident va oferir a Rovira ser el seu número dos en aquest eventual Govern, asseguren fonts coneixedores del desenvolupament de la reunió.

En qualsevol cas, la intransigència de Puigdemont respecte a solucions alternatives que l'apartin de la presidència segueix constituint el principal escull perquè els postconvergents i ERC arribin a un acord ràpid per desbloquejar la pròxima legislatura.

A ERC hi ha un gran malestar amb els fins ara socis perquè havien acordat que la trobada seria discreta. El principal motiu són els maldecaps legals que la seva repercussió pública podria suposar per a Rovira, segons els seus advocats. La secretària general dels republicans està investigada pel Tribunal Suprem per participació en el sanedrí que va assessorar Puigdemont abans del referèndum de l'1 d'octubre.

Fotografia retirada

Però JxCat no va tenir cap inconvenient, per exemple, a publicar a les xarxes socials una fotografia en què es veu Puigdemont i Rovira a Brussel·les, encara que no correspongués al dia que tots dos van mantenir la reunió en què es va desbloquejar l'inici de la legislatura. Aquesta imatge va ser retirada posteriorment per exigència d'ERC.

Encara que fonts dels postconvergents donen per fet que Rovira es convertirà en consellera primera o consellera en cap de Puigdemont, en el cas que aconsegueixi l'objectiu de ser investit president de la Generalitat, l'entorn d'ERC insisteix que “no hi ha res tancat” pel que fa a noms. Ni dels que ocuparan les cadires de la Mesa del Parlament, ni dels membres de cada partit en un eventual Executiu.

Per a ERC, així com l'únic aspirant a president és Puigdemont, l'únic candidat a número dos del Govern segueix sent Oriol Junqueras. I, en tot cas, fonts del partit subratllen que seran ells els que prendran les decisions que relacionades amb els nomenaments de l'àmbit republicà, després que es pactin les quotes de poder.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La composició de la futura Mesa, una vegada descartada l'entrada d'algun membre dels comuns, augura que els pròxims mesos seguirà el xoc entre les institucions catalanes i les de l'Estat. El PP ja ha anunciat aquest dimecres --per boca del seu coordinador general, Fernando Martínez-Maillo-- que mirarà d'"impedir per tots els mitjans" que es cometi "una nova il·legalitat", per exemple amb l'intent d'una investidura telemàtica. Els populars buscaran un acord amb Ciutadans i el PSC per elaborar una estratègia conjunta contra aquesta via.

Un Govern tècnic

Així que és probable que la política d'enfrontament segueixi, malgrat que cada vegada més veus dins de l'independentisme advoquen per un recés en les hostilitats. L'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha proposat aquest dimecres que es formi un Govern tècnic "sense implicacions polítiques". I Artur Mas, que dimarts va anunciar que dimiteix com a president del PDECat, ha insistit en les tesis que fa dies que defensa: que el pròxim Govern ha de ser "estable", perquè rebutja una repetició de les eleccions, i que pot treballar en l'objectiu independentista, però "dins dels marcs legals".