Els exconsellers confien a quedar lliures per la 'via Forcadell'

Amb temps per pensar i amb un precedent semblant és més senzill preparar una estratègia de defensa. També hi ajuda l'experiència. Aquest divendres l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, set exconsellers, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el que ho era de l'Assemblea Nacional CatalanaJordi Cuixart (ANC) i ara és número dos de les llistes de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, tornaran a estar davant d'un jutge. El seu objectiu és abandonar la presó a què els va enviar la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.

Confien a tenir la mateixa sort que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres cinc membres de la Mesa que van declarar al Suprem el 9 de novembre. Van quedar lliures i Forcadell va ser l'única que va passar la nit a la presó, al saber-se la decisió a una hora en què era impossible consignar els 150.000 euros que li va imposar de fiança el magistrat Pablo Llarena, una possibilitat que es podria repetir demà i fins i tot allargar-se a dilluns, al no haver-hi jutjat de guàrdia a l'alt tribunal. En aquesta ocasió es tracta de presos i no de detinguts, de manera que el jutge no s'ha de pronunciar en un termini concret ni està obligat a fer-ho després d'escoltar aquest divendres les al·legacions del Govern cessat.

Per quedar en llibertat, els membres de la Mesa van contestar a totes les preguntes i, quan van veure que la fiscalia demanava fiança per a Ramona Barrufet, després de desmarcar-se de vies unilaterals i negar qualsevol possibilitat de reiteració delictiva al no seguir en política, Lluís Corominas i Lluís Guinó també van renunciar a la unilateralitat i van acatar l'article 155 de la Constitució, manifestació que també va verbalitzar Forcadell. De l'acte de Llarena se'n desprenia, a més, que era menys procliu a acordar presó que Lamela.

Acatament per escrit

Junqueras en l'escrit que li van presentar per sol·licitar la revisió, diuen expressament que "acaten" el 155, tot i no compartir com s'ha aplicat. Tots quatre concorreran a les eleccions del 21-D en les llistes d'ERC i desitgen participar en els actes de campanya. I, el més important, si resulten elegits, com és més que probable, es comprometen "fermament" a "canalitzar la seva actuació per les vies del diàleg i la negociació". No fan una renúncia expressa a la unilateralitat, però sembla que es desprèn d'aquesta afirmació. 

Notícies relacionades

El Suprem assumeix totes les causes per rebel·lió

La jutge envia a la presó Junqueras i els exconsellers per rebel·lió

La intenció del magistrat Llarena no és prendre'ls declaració sobre la totalitat de la causa en què se'ls investiga per delictes de rebel·lió, sedició i malversació, sinó únicament sobre els punts necessaris per revisar la presó en què es troben. I així ho plantejaven la majoria dels exconsellers. Meritxell Borràs, que no concorrerà a les pròximes eleccions, centrava la seva petició en una nova declaració. A l'Audiència Nacional tots, tret de Santi Vila, van optar per contestar a un parell de qüestions dels seus advocats per negar que haguessin incentivat la violència.

Des de les presons madrilenyes d'Estremera, Soto del Real i Alcalá-Meco, tots 10 tornaran als calabossos de l'Audiència, perquè el Suprem no en té. Des d'allà sortiran de dos en dos en cotxe a l'alt tribunal per defensar davant de Llarena la seva llibertat.