El Govern obrirà el debat del finançament amb el territorial

El Govern i el PSOE fa setmanes que treballen junts en una doble resposta davant l'amenaça de declaració d'independència de Catalunya: la possible aplicació de l'article 155 de la Carta Magna si Carles Puigdemont no fa marxa enrere (el pal) i l'oferta d'una revisió del model territorial (la pastanaga). La reforma constitucional està per fi a sobre de la taula i per primera vegada Mariano Rajoy ha cedit a la pretensió dels socialistes de comprometre's amb un debat al qual era més que reticent, per ser de difícil digestió per a l'organització que dirigeix.

Així, mentre esperen a conèixer la decisió del president sobre el requeriment rebutrequeriment  perquè aclareixi si hi ha o no secessió, l'Executiu central mourà fitxa en el terreny econòmic. Asseguren fonts consultades per aquest diari que aquest mes d'octubre s'obrirà oficialment el debat  -es dona per superada la fase d'avaluació de carències del sistema- sobre la reforma del finançament. Serà al Consell de Política Fiscal i Financera. De fet, Hisenda ja ha reclamat a cada comunitat autònoma un representant per participar en aquesta nova fase i, segons aquests fonts, totes n'han designat un amb l'excepció de Catalunya, "que no s'ha pronunciat". En paral·lel començaran els treballs sobre finançament local.

Els populars són conscients que hi ha partits que, com el PSOE i Ciutadans, reclamen que el nou model de finançament s'inclogui en la Constitució, la reforma de la qual s'abordarà per primera vegada en el Congrés en qüestió de dies. En aquest àmbit, els de Rajoy estan disposats a parlar de millorar i augmentar els serveis públics i fins i tot del "perfeccionament de l'autogovern". "Podem debatre sobre un nou repartiment competencial o d'impostos", afegeix algun alt càrrec del PP, sense voler anar de moment més enllà. No obstant els socialistes, als quals es deu que Rajoy hagi acceptat que el Parlament afronti l'actualització de la Carta Magna, tenen la seva proposta més perfilada i avisen que defensaran les "aspiracions nacionals" de Catalunya.

Mesures pactades amb el PSC

El PSOE defensa des del 2013 un canvi de la llei fonamental que aprofundeixi en la descentralització des d'un punt de vista federal i ara se sente satisfets. L'entorn de Pedro Sánchez insisteix que el PP ha interioritzat de veritat la necessitat d'actualitzar la Carta Magna, però no s'atreveix a especular fins on arribarà. Tot i així, la direcció socialista considera que les seves iniciatives territorials, plasmades en l'anomenada Declaració de Barcelona de juliol, ocupen la centralitat entre les del PP i les de Podem i podrien ser el marc per a l'acord.

Sánchez no renunciarà d'entrada a cap de les seves propostes, totes pactades amb el PSC. Quan es constitueixi la comissió per a la modernització de l'Estat autonòmic, que es preveu imminent, els socialistes posaran sobre la taula totes les seves receptes. Inclosa la que més controvèrsia causa a les seves pròpies files: el reconeixement constitucional de les "aspiracions nacionals de Catalunya". Juntament a aquesta mesura, el PSOE també defensa "noves regles" per al repartiment competencial que "millorin l'autogovern de la Generalitat des del respecte i la lleialtat institucional", un nou sistema de finançament i la reforma del Senat.

Equips en l'ombra

Els socialistes expliquen que no ha sigut senzill atraure el PP a la reforma. Rajoy i Sánchez han tingut moltes reunions en les últimes setmanes, moltes més de les que han transcendit, però també hi ha hagut trobades en un segon nivell. Al setembre, els dos partits majoritaris van formar dos equips. El dels conservadors estava format per la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría; el responsable de relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, i Pedro Arriola, assessor del cap de l'Executiu. Els socialistes eren Carmen Calvo, exministra i actual secretària d'igualtat en el partit; Meritxell Batet, líder del PSC al Congrés, i José Enrique Serrano, diputat i excap de gabinet de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero.

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Hi va haver dues llargues reunions en què es va perfilar el pacte entre el president i el líder del PSOE: Sánchez donava el seu suport a la hipotètica aplicació de l'article 155 de la Constitució (sempre que no se suspengui l'autonomia de Catalunya sinó que s'intervinguin determinades competències) i Rajoy se sumava al canvi de la llei fonamental. En aquetes trobades, diuen, no es va aprofundir en propostes sobre la Carta Magna. Es deixa per a la comissió territorial, que vaser avalada també per Podem i que malgrat els seus recels comptarà a més amb C's i PDECat. En sis mesos haurà d'aprovar conclusions i elevar-les al Ple del Congrés. Després es constituirà la subcomissió constitucional, de la qual sortirà l'esperada reforma.

"El canvi de la Constitució no es pot abordar de forma acalorada ni amb presses. Es tracta del nostre model de convivència per als pròxims 30 o 40 anys", explica Carmen Calvo. "Però el tema territorial és el més complex de tots, molt més que altres matèries que hem d'abordar, com els drets civils i el reconeixement de la igualtat entre sexes. És bo que hi hagi un treball previ de sis mesos perquè la subcomissió constitucional ja el rebi molt pentinat", continua l'exministra.