Els juristes del Parlament qüestionen la ponència sobre les lleis de ruptura

Els serveis jurídics del Parlament consideren que la fórmula escollida per Junts pel Sí i la CUP per tramitar mitjançant una ponència conjunta les tres lleis de desconnexió no s’ajusta al reglament. En resposta a la sol·licitud efectuada la setmana passada per la Mesa de la Cambra, els lletrats van emetre ahir un informe en què sostenen que el mecanisme escollit pels partits sobiranistes no compta amb el suport suficient dels grups parlamentaris i que aplicar-lo implicaria vulnerar drets dels diputats.

El dictamen no és vinculant, i per això els impulsors de la ponència conjunta podrien no fer cas de la recomanació i seguir endavant amb el seu pla per donar llum a les lleis d’hisenda pròpia, protecció social i transitorietat jurídica. El portaveu parlamentari de la CUP, Albert Botran, així ho va donar a entendre. Els anticapitalistes opinen que la seva fórmula segueix sent una «via vàlida» i asseguren que Junts pel Sí els dóna la raó. Roger Torrent, diputat de la coalició que integren principalment CDC i ERC, els va secundar, tot i que va incloure un matís. «Seguim pensant que la ponència de llei és la millor opció per abordar el debat», va argumentar. No obstant, va afegir que analitzaran les propostes alternatives que plantegen els lletrats de la Cambra.

Els serveis jurídics addueixen que si una ponència conjunta no compta amb «el consens de tots els grups parlamentaris o, com a mínim, de la seva majoria», la iniciativa «perd el sentit per al qual està prevista (ser plataforma de treball conjunt dels grups)» i la seva creació pot provocar que «els grups parlamentaris que s’hi han oposat hagin d’assumir una participació activa en l’elaboració d’un text normatiu en contra dels seus legítims interessos polítics, una obligació que el reglament no els imposa». 

PROCÉS ORDINARI

Els lletrats suggereixen a Junts pel Sí i la CUP que segueixin el «procediment ordinari» per tramitar aquestes lleis. Una alternativa seria impulsar-ho a través d’una comissió. Una altra, mitjançant una proposició de llei. Dos sistemes que podrien implicar que la tramitació es demorés més del que pretenen els sobiranistes, que volen celebrar eleccions constituents en 17 mesos amb aquestes lleis ja preparades.

L’oposició no ha anat amb gaires embuts a l’hora d’expressar les seves crítiques. Ciutadans i el PPC han avisat que presentaran un recurs d’empara al Tribunal Constitucional si Junts pel Sí i la CUP prossegueixen amb la ponència conjunta; el PSC ha lamentat que els dos partits independentistes pretenen «marejar la perdiu i fer un ús partidista del Parlament», i Catalunya Sí que es Pot els ha retret que «prenguin el pèl» als catalans amb un «placebo».

DEBAT JURÍDIC

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Com a resposta, Torrent ha acusat els seus rivals d’entrar en un debat jurídic i no polític. El mateix argument utilitzat en altres ocasions. També sobre la consulta del 9-N. 

En relació amb la investigació judicial oberta al voltant de l’organització d’aquest procés participatiu, la Generalitat ha negat davant del jutge que usés bases de dades personals, informa J. G. Albalat. A més, Artur Mas, l’exvicepresidenta, Joana Ortega, i  l’exconsellera d’Educació, Irene Rigau, han decidit no presentar al·legacions a la petició del jutge del TSJC sobre la sol·licitud de la fiscalia de remetre una part de la causa al Tribunal Suprem perquè s’investigui l’exconseller de Presidència Francesc Homs.