Hannu Arvio: «A Finlàndia un nen passa 12 hores assegut; aquí, 23»

Pertany a la primera fornada de finlandesos sortits del sistema educatiu que des de fa anys ocupen els primers llocs de l'Informe PISA,que analitza el rendiment dels estudiants al món. Pel seu treball -és corresponsal de Radio Nova, professor de finès al Club Escandinau i distribuïdor del programa d'idiomeson lineWordDive- viu a Barcelona i compensa les carències del nostre sistema educatiu a cop d'avió. Els seus fills de 7, 10 i 13 anys estan matriculats aquí i dos mesos a l'any van a classe a la gèlida Oulainen, al nord de Finlàndia.

-Vostès no van al col·le fins als 7 anys. ¿Què fan fins a aquella edat?

-Jo era a casa, sense gaires coses a fer ni activitats programades. És una infància bastant anàrquica.

-Aquí als 3 anys ja anem en fila.

-Un nen de 3 anys hauria d'estar corrent pel parc. Quan el meu fill en tenia 9, vaig comptar (amb els horaris a la mà) les hores que un nen passa assegut a Finlàndia i aquí: allà eren 12 hores i aquí, 23,5. Després del meu brevíssim estudi, vaig arribar a la conclusió que potser el fracàs escolar comença amb els nens que no poden passar 23 hores a la setmana asseguts.

-¿Què recorda de la seva escola?

-El pati. A l'hivern jugàvem al rei de la pila, que consisteix a enfilar-se a un munt de neu i no deixar que els altres ocupin la teva posició. L'hora lectiva són 45 minuts i després n'hi ha 15 de pati. Aquest descans és vital per rendir més i només deixes de sortir al pati si la temperatura baixa dels 20 graus sota zero.

-I aquí ens queixem perquè els nens tenen massa esbarjo...

-Fliparien veient el poc temps que passen a l'aula a Finlàndia.

-¿Vostè a quina edat va aprendre a llegir?

-Als 8 anys, que aquí em faria un fracassat. A Finlàndia es respecta molt l'edat del nen. Si esperes que hagi madurat per poder adquirir certs coneixements, tot funciona molt millor i estalvies temps i diners.

-¿Podria posar un exemple?

-La meva filla de 10 anys va començar a estudiar anglès a Oulainen l'any passat. A Finlàndia es comença amb el primer idioma estranger als 9 anys i ella feia anglès des de P4. En quatre mesos, van igualar el seu nivell.

-I sense deures maratonians.

-És un disbarat posar tants deures. A més, ¿és culpa dels nens si els pares no els poden ajudar?

-Llavors, ¿no s'ha barallat mai amb els seus fills perquè conjuguin el pretèrit perfecte d'indicatiu del verb ser en català?

-Aquí donen massa teoria. Per comunicar-te necessites paraules, no el llibre verd aquest que hi ha a totes les cases de Catalunya.

-¿El Xuriguera?

-És important tenir-lo, però s'ha de saber utilitzar, si no mates les ganes d'aprendre. És com el manual del rentavaixella: se l'ha de fer servir en cas de dubte, no aprendre-se'l.

-¿Quina seria la seva escola ideal?

-El que jo busco per als meus fills és una escola que els doni eines per seguir aprenent més enllà de l'aula, que els permeti ser persones globals i bellugar-se en diverses cultures. I em temo que això no ho dóna l'escola d'aquí.

-¿No se li rebel·len els fills per haver d'estudiar en els dos sistemes?

-Són dues realitats diferents que assumeixen de forma natural. Aquí són com qualsevol altre nen: van anar a la guarderia i van començar l'escola als 3 anys. Aquest sistema té coses bones: se socialitza des de molt petits i s'inverteix en valors, per això la part humana és molt forta. Un finlandès no és tan adaptable socialment com un espanyol.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

-Ah, una taca a l'expedient.

-No és un país perfecte -té problemes d'alcoholisme, de suïcidis...- però és molt autocrític. Si es detecta una onada de suïcidis es munta una campanya estatal per combatre'ls i es rebaixen a la meitat; aquí ni tan sols es consideraria competència de l'Administració. A Finlàndia això de culpar l'altre dels problemes es va deixar de fer als anys 90, però aquí segueixen posant excuses i això impedeix evolucionar.