Rafael Vallbona mira el segle XX des de la Cerdanya

A Rafael Vallbona el van convidar a una porrusalda (porros, patates, bacallà) ben calenta a casa d’uns amics de la Cerdanya després d’un recorregut en bicicleta que el va deixar a un pas de la congelació. L’avi de la casa, Miquel Grau, va deixar caure que l’hi havien ensenyat els bascos durant la guerra. ¿Quins bascos? Uns funcionaris del Govern basc, incloent-hi un tal Aguirre, que s’havien instal·lat al menjador de la casa, situada a la mateixa ratlla de la frontera entre Espanya i França, al barri de la duana de Puigcerdà. Allà hi havia una història, es va dir. I n’hi havia una, encara que ha trigat nou anys a convertir-la en 'La casa de la frontera', una novel·la «en què el 90% del que hi ha és no-ficció», que al juny va aconseguir el premi BBVA Sant Joan i aquesta setmana arriba a les llibreries publicada per Edicions 62.

La casa en qüestió, just abans d’arribar a la duana de Bourg-Madame, va ser comprada per la família Grau el 1882, el 1934 es va convertir en l’Hostal Iris, reconvertit després en colmado, i des de 1986 va incorporar una botiga especialitzada en bicicleta i esports de muntanya, Esports Iris. La seva posició estratègica, creu Vallbona, la fa molt adequada per traçar a partir d’ella «un fresc del segle XX» com qualsevol gran ciutat on es van produir els grans esdeveniments polítics. «La perifèria també ha sigut protagonista de la història», defensa durant la presentació del llibre, recordant «els refugiats i fugitius de la primera i la segona guerra mundial i de la guerra civil, i el contraban en una direcció o en una altra, i l’arribada de la modernitat des de França en els anys 60». I el 'boom' turístic i residencial a partir de la construcció del túnel del Cadí.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Encara que Vallbona s’encarrega de distingir entre el punt de vista dels habitants de la vall i dels visitants. «Ens diuen que els barcelonins marxem diumenge a la tarda pel túnel de Cadí i les muntanyes de neu es queden, es posen negres del fum dels cotxes, i es gelen, i acaben trencant més cames que l’esquí».

La guerra civil 

Un dels episodis reflectits a la novel·la ja va ser utilitzat per Vallbona en una novel·la anterior, 'La comuna de Puigcerdà': el control de la Cerdanya per part dels anarquistes amb un personatge, el Coix de Màlaga, convertit en cacic de la comarca fins que a Bellver es van cansar d’ell i li van disparar un tret. «Possiblement va ser la primera revolució anarquista que va triomfar», sosté.