Sabina agafa forces entre els seus

Vencent les crisis de salut, la desmotivació i la inseguretat escènica, superant el pols amb unes muses que potser estaven una mica fatigades i masegades, Sabina s'ha refet amb un disc, Lo niego todo, en què juga a despistar i recrea el seu personatge amb renovats materials musicals. El va passejar fa unes quantes setmanes per terres mexicanes i el va estrenar a Espanya, ahir, amb un recital a la seva Úbeda natal, acompanyat pels seus, sentint «una emoció que se'm fa un nus a la gola», va dir a l'acabar la cançó que dona títol al disc.

Així va començar la nit, amb aquest manifest solemne i esquiu, aquest «no però sí» en què es burla dels que l'han anomenat el Dylan espanyol i ho nega tot, «fins i tot la veritat». Feia temps que Sabina no apostava tant pel disc del moment com en aquesta gira: set cançons d'estrena van capitalitzar la primera part del concert, seguint amb Quien más, quien menos i Postdata, aquesta amb el seu «vague sabor mexicà».

ENTORN FAMILIAR

Al recinte firal d'Úbeda, amb les 7.000 entrades venudes (aquesta localitat ronda els 35.000 habitants), hi tenia abundant família: «Els meus germans Paco i Mari Carmen, i els meus nebots i renebots». Esdeveniment social i un espectacle vistós, amb pantalles cortesia d'Ultramarinos Films, que il·lustraven les cançons amb fotos, dibuixos i retalls de premsa. I Sabina en condicions vocals més òptimes del que es podia esperar.

Per extraviar-se per les carreteres frontereres de No tan deprisa va decidir seure. «M'ho han aconsellat al geriàtric», va fer broma. Canvis de decorat: el reggae de ¿Qué estoy haciendo aquí?, on va tocar la trompeteta, el kazoo, pròpia de Paolo Conte, i els riffs de guitarra stonians, potser també una mica argentins, de Lágrimas de mármol, amb què es proclama «superviviente, sí, maldita sigui», de camí cap a la també corpulenta Las noches de domingo acaban mal. Cançons, aquestes, amb el segell de Leiva, l'excomponent de Pereza, que en firma la producció.I Sabina, decantat per la confessió sobre el deteriorament dels materials. «Un ha de cantar del que li passa, però no és fàcil parlar d'envellir. Ni jo ho vull, fora que sigui de la manera com ho va fer Leonard Cohen», va ironitzar.

ELS CÒMPLICES I ELS CAIGUTS

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

En els fonaments musicals, els fidels Pan-cho Varona («si algú escrivís la meva biografia no autoritzada hauria de ser ell») i Antonio García de Diego, i Jaime Asúa, el que va ser guitarrista d'Alarma!!!, el grup de Manolo Tena. Hi va haver, sí, mencions als caiguts en aquestes últimes temporades: de la música (Leonard Cohen, J. J. Cale, Javier Krahe) i de les lletres; Juan Gelman i Gabriel García Márquez. «I no ho dic per presumir d'amics famosos, que també».

Al baix, una «noia nova», l'argentina Laura Gómez Palma. A prop seu, Mara Barros, que va atraure el focus per cantar en solitari una cançó de trets jazzístics, Hace tiempo que, inclosa al seu nou disc en solitari, el segon, Por motivos personales. Barros es va lluir d'una manera més desfermada en la copla Y sin embargo te quiero, de Quintero, León i Quiroga, que, com és habitual, Sabina va casar amb la seva pròpia Y sin embargo. En aquell punt del concert, moment Pancho Varona (va cantar La del pirata cojo), el repertori ja s'havia decantat cap al grans èxits, primer amb La Magdalena, després amb El bulevard de los sueños rotos. Deixant de banda el nou material, va arribar l'hora de Ruido i de Peces de ciudad, i una al·lusió al cultiu de la música per part del col·lectiu local Peor para el Sol, en la creació del qual Sabina va tenir alguna cosa a veure. Amb el públic aixecant-se ja dels seients, 19 Días y 500 noches la va armar marcant el rumb a altres clàssics: Noches de boda, Princesa, Contigo... Valors estables que seguiran acompanyant Sabina en l'intens any que té al davant.