El jazz de la resistència

Des d’avui i fins divendres que ve, Robadors 23 acollirà el primer Basement Bcn Jazz Festival. A raó de dos grups per nit (a les 20.00 hores i a les 22.30 hores) i a preus populars, es podrà veure en la distància curta alguns dels músics de jazz més actius de la ciutat. En realitat, res gaire diferent del que passa cada setmana a la petita sala del Raval de Barcelona, refugi i laboratori de molts músics locals, que actuen al local de dilluns a divendres a primera hora de la nit. El contrabaixista colombià Juan Pablo Balcázar, programador del jazz de Robadors 23, calcula que són entre 50 i 70 artistes, «que parlant de músics de nivell és un volum molt seriós».

Hi ha des de joves de 18 anys fins a gent amb molta trajectòria, com el pianista Albert Bover. O el també pianista Agustí Fernández, Premi Nacional de Cultura el 2013. El problema,considera, és que són invisibles. Per al públic, per als mitjans de comunicació i per als clubs i festivals consolidats de la ciutat. Per això, juntament amb el flautista Sergi Felipe, que dirigeix la discogràfica Underpool, van decidir organitzar el seu propi festival per cridar l’atenció sobre aquesta escena. «¿Com pot ser que amb la quantitat de gent que hi ha a Barcelona no hi hagi 25 persones que vulguin venir aquí cada nit? Òbviament, perquè no saben que existeix», conclou totalment convençut.

UNA IDEA PUNK

Per identificar el festival han triat la paraula basement, soterrani en anglès, encara que Robadors 23 en realitat no és un soterrani, sinó uns baixos. Hi vivia un entusiasta de la música que a força d’organitzar concerts a casa seva va decidir que el més assenyat era convertir l’espai en una sala de concerts i buscar-se un altre lloc on viure. Així que l’esperit que es respira a la sala Robadors 23 és de resistència, i la paraula  soterrani es posa molt bé al festival. Encara que al principi el volien anomenar Fuck Off Barcelona Jazz Festival. O sigui, una cosa així com que donin pel sac el Festival de Jazz de Barcelona.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

«Va néixer com una idea punk», recorda Balcázar. El volien organitzar al mes de novembre, coincidint amb el gran festival de jazz de la ciutat, perquè allà ells no s’hi senten representats. Volien aliar-se amb altres espais afins a Barcelona. No hi van arribar a temps i aquesta primera edició la fan «amb les ungles, sense un duro». «Si és un èxit, l’any que ve ens hi posem sis mesos abans i busquem diners. Si no, seguirem a la trinxera i ja està», afegeixen.

CARTELL VARIAT

Entre els 10 noms del cartell hi figuren el duo d’Albert Bover amb Horacio Fumero, una institució del jazz de la ciutat; el trio del guitarrista Dani Pérez, que hi va gravar el seu últim disc; el bateria Ramon Prats, un dels primers a arribar a Robadors 23, i el nou grup de Balcázar, que inclou el músic de jazz més sol·licitat de la capital catalana, Marco Mezquida. «El que és bonic és que músics com ell tant toquen al Palau de la Música com venen a la sala Robadors 23. És gent que si pot, participa».