VINT ANYS DE LA POMPEU FABRA

Els estudiants de Mataró demanen més biblioteques i que obrin més hores

L'Ajuntament negocia amb la Fundació Iluro que l'antiga Biblioteca Laietana passi a formar part de la xarxa pública i situa una nova biblioteca de proximitat al Triangle dels Molins

La Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, situada a la plaça Occitània del barri de Peramàs-Esmandies, que fa vint anys aquest 2017. 

La Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, situada a la plaça Occitània del barri de Peramàs-Esmandies, que fa vint anys aquest 2017.  / JOAN SALICRÚ

8
Es llegeix en minuts
Marina Llibre / Joan Salicrú

La biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, inaugurada el 22 de novembre de 1997 a la plaça Occitània, just dues dècades enrere, ja ha superat amb escreix la majoria d'edat. Segons dades de 2013, el volum de la seva col·lecció és de 111.153 documents i porta a terme 211.936 préstecs anuals. Té un pressupost d'una mica més d'un milió d'euros -1.025.226- i 44.000 usuaris socis.

L'alcalde de Mataró de llavors, Manuel Mas, recorda que l'obertura de la Pompeu en ple barri de Peramàs-Esmandies va significar, abans que res, “disposar d'un equipament cultural de primer ordre que ens faltava –encara que existia la biblioteca de la Caixa d’Estalvis de Mataró que donava un bon servei- i que ha sigut un element molt usat per la ciutadania, fet del qual em congratulo”.

Mas també fa referència a l'element d'experimentació mediambiental que va suposar la seva façana fotovoltaica -produeix l'electricitat que consumeix l'equipament- i la cirereta del pastís que va suposar, en termes urbanístics, “per tancar l'operació del sector de Can Bonminyó, amb un equipament que dignificava la plaça, un exemple del que volíem fer, combinant vivenda, equipament, zones verdes i vials”. “Va ser una de les coses bones que vam aconseguir portar a terme”, expressa Mas amb orgull.    

Vint anys no és res”. Segurament. Però es noten. Ha passat el temps, el nombre d'habitants de la ciutat s'ha incrementat i, per sobre de tot, les necessitats de la ciutadania cada vegada són més altes en una societat que es vol desenvolupada i es projecta culturalment avançada.

Un passeig per la biblioteca un dilluns al matí de desembre mostra diversos casos que posen de manifest aquestes noves necessitats. Ens trobem, per exemple, amb Alba Ortuño, estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, qui reclama -com molts altres- l'augment de l'espai dedicat a l'estudi de la biblioteca, això és, l'anhelada ampliació. “M'agradaria que es portés a terme perquè és, per al meu gust, la millor biblioteca de Mataró i considero que a vegades hi ha poc lloc per estudiar”, assegura.

De fet, en el calaix de les bones intencions del govern municipal es troba des de fa temps el projecte d'ampliació del centre. En aquest sentit, el Mapa de Lectura Pública de Catalunya i els Estàndards de Biblioteca Pública de Catalunya recomanen ampliar aquesta instal·lació, considerada "biblioteca central urbana de Mataró", dels actuals 2.640 m2 útils a 4.050 m2 de programa (equivalents aproximadament a 4.475 m2 útils i 5.265 construïts).

En relació amb aquesta possibilitat, la regidora de Cultura Núria Moreno admet que ara no és una prioritat, tot i que la qüestió “s'està plantejant” també amb la Diputació de Barcelona. Cal tenir en compte que, a nivell de finançament, el sistema és mixt, de manera que si es decidís portar a terme l'ampliació, la construcció de l'edifici aniria a càrrec de l'Ajuntament de Mataró, mentre que la Diputació –com qualsevol altra biblioteca de la seva xarxa- finançaria el personal bibliotecari (el personal auxiliar el paga el consistori local, també, així com les activitats extraordinàries que consideri).  

Els estudiants demanen més espais i més hores

Amb tot, des de 2013, la biblioteca Pompeu Fabra és l'única de la ciutat que està oberta els dilluns al matí. En aquell moment va passar a oferir 45,5 hores setmanals -22,5 durant l'estiu- de servei públic a 55 -33 durant el mes d'agost-, que era el que el Mapa de Lectura Pública de la pròpia Diputació estipulava necessari. Això és el que va permetre, per exemple, que pogués obrir dilluns al matí, cosa poc habitual a la xarxa de biblioteques de la Diputació.

Però amb això no n'hi ha prou, sembla ser. Keren Martínez, estudiant de Dret a la Universitat Pompeu Fabra, avui ha hagut de desplaçar-se fins a la Biblioteca Pompeu Fabra perquè és l'única biblioteca de la ciutat que obre dilluns. Ella sol anar a la Biblioteca Antoni Comas, situada al Palau-Escorxador, perquè on viu, a la part nord de la ciutat, no n'hi ha cap.

Una cosa semblant succeeix a Ariadna Perán, estudiant d'Infermeria a la Universitat de Barcelona, que els dilluns al matí va a estudiar a la Pompeu Fabra perquè la biblioteca a la qual sol anar, la de la Fundació Iluro, situada al centre de la ciutat, està tancada.

La combinació entre horaris i ubicació sovint es converteix en una dificultat afegida a l'hora de poder usar el servei de biblioteques per part dels habitants de Mataró. “A vegades he d'anar a biblioteques que per ubicació no em van bé, però que són les úniques que obren quan ho necessito”, explica Montse Masferrer, estudiant de Dret.

Per la seva banda, Ausiàs Ferrer –que treballa al barri de Cerdanyola- es mostra preocupat pel fet que al nord de la ciutat no hi hagi cap biblioteca, tot i que el mapa de biblioteques ho preveu des de fa anys. “Crec que és un servei molt necessari als barris”, explica.

Horaris sense ampliar en èpoques d'exàmens

Aquesta no és l'única queixa que fan els usuaris de les biblioteques de Mataró. Una altra de les denúncies és que no n'hi ha cap que ampliï horaris durant les èpoques d'exàmens. “És un problema que no hi hagi cap biblioteca que obri els diumenges i que la majoria tanqui durant el migdia”, es queixa Keren Martínez.

Com molts altres universitaris, Anna Buch compagina els seus estudis d'Infermeria amb la feina en una botiga. Així, lamenta que, en el seu temps lliure, que són els dies festius, no tingui cap opció per anar a biblioteques públiques. Ariadna Perán assegura que seria molt positiu que en dies festius o Nadal n'hi hagués alguna d'oberta: “Per exemple, aquest passat pont han tancat totes”, diu.  

Anna Buch ha optat per anar a la biblioteca del Tecnocampus, que es troba a Mataró, tot i que fora de la trama urbana, en aquells casos en què totes les públiques tanquen. Aquesta és una opció a la qual molts estudiants del Maresme han de recórrer, ja que és l'única biblioteca que obre alguns festius i que amplia horaris en època d'exàmens, alguns dies fins a mitjanit. Això sí, hi tenen prioritat els estudiants de Tecnocampus.

“Jo hi vaig en èpoques d'exàmens, però no m'agrada perquè tothom ha començat a fer el mateix i està pleníssim”, comenta Ariadna Perán. En el mateix sentit es mostren altres estudiants, que també es queixen que, al ser la biblioteca d'una universitat, quan s'omple només deixen entrar als seus estudiants.

Mesures més dràstiques han de prendre altres estudiants, com Montse Masferrer i Keren Martínez, que asseguren que a vegades han hagut d'anar a biblioteques de Barcelona perquè a Mataró no n'hi havia cap oberta.

L'Ajuntament: les biblioteques compleixen amb el que està estipulat

Des de l'Ajuntament admeten que els agradaria que els horaris d'obertura de les biblioteques fossin més amplis i expliquen que si no es fa és perquè els recursos que farien falta per possibilitar-ho haurien de sortir de les arques municipals.

No obstant això, fonts municipals recorden que la Pompeu Fabra compleix rigorosament amb les 55 hores setmanals que ha d'obrir i que la biblioteca Antoni Comas del Palau-Escorxador, que “només” hauria de tenir obert durant 35 hores, en realitat n'obre 41, algunes de les quals al migdia, una franja que quedava poca atesa a la ciutat.   

A més, l'Ajuntament recorda que per mitigar el problema la solució provisional que ha arbitrat és habilitar aules d'estudi als centres cívics.

En concret, al Centre Cívic del Pla d’en Boet n'hi ha una que funciona permanentment i, a banda, durant l'època d'exàmens habilita diverses altres en set centres cívics. Té un horari de dilluns a divendres de 9 a 21.30 hores.

Treball en tres fronts diferents

De totes maneres, des del govern municipal s'és conscient que cal resoldre aquesta situació de forma més estructural i treballa en tres fronts diferents per pal·liar definitivament la qüestió. Un d'ells és la ja esmentada ampliació de l'espai, que no és la prioritat. Els altres –que sí que són prioritaris- passen per incloure l'antiga Biblioteca Laietana a la xarxa de centres públics i la possible construcció d'una nova biblioteca al nord de la ciutat.

En aquest sentit, la prioritat màxima és que l'antiga Biblioteca Laietana es converteixi en una biblioteca que pertanyi a la Diputació, cosa per a la qual el juny d'aquest any es va firmar un conveni d'intencions entre l'Ajuntament i la Fundació Iluro, propietària de l'espai i del fons.

Així ho assegura Núria Moreno, regidora de Cultura: “Estem enmig de negociacions amb la Fundació Iluro perquè la incorporació sigui possible”. Moreno explica que en aquests moments s'està “acabant d'aclarir el tema de la ubicació en la qual es trobaria la futura biblioteca”, obrint la porta que no es mantingui en la seva ubicació actual .

Però que la prioritat en matèria de biblioteques sigui la incorporació de l'antiga Biblioteca Popular a la xarxa pública no significa que el govern municipal “renunciï a res”, en referència a la creació d'una nova biblioteca pública “de proximitat”, que se sumaria a la Pompeu Fabra, a l'Antoni Comas i a la de la Fundació Iluro, i que hauria de situar-se al nord de la ciutat, segons el dibuix de la Diputació de Barcelona.

En aquest sentit, Núria Moreno confirma a EL PERIÓDICO que l'espai on s'instal·laria aquest nou equipament seria al barri de Molins-Torner, a la zona coneguda popularment com El Triangle dels Molins i que actualment serveix de pàrquing. S'havia rumorejat moltes vegades, però fins ara cap responsable de Cultura ho havia afirmat amb tanta rotunditat.

I no només això: Moreno ja apunta que el nou centre s'emmarcaria en una nova línia de biblioteques anomenades BiblioLab que, segons ella, “suposa molt més que un magatzem de llibres: és un nou model de biblioteca que implica una activitat molt més àmplia”.  

Notícies relacionades

Definitivament, les biblioteques de Mataró han mort d'èxit i ara necessiten una renovació. Ja veurem si els Reis Mags, en forma de pressupostos municipals, comencen a escriure un nou capítol d'aquesta història.

Més notícies de Mataró