Anar al contingut

TENIA 87 ANYS

Mor Totò Riina, el 'capo' de 'capos' de la màfia siciliana

Complia condemna de 26 cadenes perpètues pels múltiples assassinats que va cometre i va ordenar

El gran cap mafiós s'emporta a la tomba grans secrets de la història recent d'Itàlia

Rossend Domènech

toto

Gianni Schicchi (AP)

A ls 87 anys acabats de fer va morir ahir Salvatore Riina, més conegut amb el diminutiu de Totò, capo dels capos de la Cosa Nostra, la màfia siciliana. A diferència de la majoria dels autèntics caps de les màfies mundials no va morir al seu llit, sinó a la infermeria de la presó de Parma, on estava complint 26 cadenes perpètues en règim de presó dura. Recentment havia sigut sotmès a dues operacions per problemes cardíacs i estava sedat des de feia uns quants dies. Els seus familiars van ser autoritzats a veure’l quan ja agonitzava, però van arribar tard a la cita. Havia sigut detingut el 1993 després d’estar fugat 24 anys.

En la seva llarga carrera criminal, va matar, ordenar matar o provocar la mort de 200 persones, entre les quals hi ha els magistrats Giovanni Falcone i Paolo Borsellino. Però el seu prestigi criminal es va forjar lentament, fins que el 1992 es va revelar com el verdader capo. Aquell any, els magistrats de Milà van destapar el que es coneix com Mans Netes, un procés en què centenars de sumaris contra la corrupció política, empresarial i mafiosa, que van acabar amb el sistema polític vigent des del 1945, amb la Democràcia Cristiana governant –a Sicília col·laborava amb la Cosa Nostra, com ho havien fet els aliats per desembarcar a l’illa durant la segona guerra mundial– i el partit comunista (PCI) relegat a l’oposició per dictat dels Estats Units. En aquell buit de poder, la Cosa Nostra va buscar nous interlocutors i per trobar-los va sembrar el país d’atemptats, massacres i xantatges, que van coronar Riina com a cap victoriós de l’anomenada «ala militar» de la màfia siciliana.

«No em doblegaran mai, encara que em posin 3.000 anys de presó», havia dit. Va complir la seva paraula, i amb la seva mort nombrosos misteris quedaran sense solució, entre ells un suposat pacte entre l’Estat i la Cosa Nostra pel qual s’està actualment celebrant un procés, les eventuals complicitats institucionals en els assassinats de Falcone i Borsellino i els mai aclarits pactes amb Silvio Berlusconi pels quals el tres vegades president del Govern està sent actualment investigat.

Silenci

Després de la mort de Riina, la seva filla, Maria Concetta, va explicar a Facebook haver «rebut l’ordre de la família de mantenir reserva i silenci sobre l’assumpte». «Per a mi no ets Totò Riina, sinó el meu pare», havia escrit el seu fill, Salvo, dijous, data de l’aniversari del progenitor.

«El final de Riina no és el final de la màfia siciliana, que segueix sent un règim criminal d’altíssima perillositat», va declarar Rosy Bindi, actual presidenta de la comissió parlamentària antimàfia, organisme que des de la segona guerra mundial s’institueix en cada legislatura.

Pietro Grasso, president del Senat i exmagistrat als territoris mafiosos del sud peninsular, va dir que Riina ha sigut «un dels capos més ferotges i despietats de la Cosa Nostra». Maria Falcone, germana del magistrat literalment volat el 1992 a l’autopista que condueix de Palerm a l’aeroport, va comentar: «Com ensenya la meva religió, hauria pogut perdonar-lo si se n’hagués penedit, però d’ell no ha arribat cap senyal de redempció».

Sense funerals públics

Segons Salvatore Borsellino, germà del magistrat que va saltar pels aires, juntament amb el seu escorta, quan va sonar l’intèrfon de la casa de la seva mare (1992), «hi haurà qui sospiri alleujat, perquè Riina s’emporta a la tomba secrets importants». «Ha mort el botxí», van comentar lacònicament els membres de l’Associació de Via dei Georgofili, carrer on el 1993 la màfia de Riina va intentar volar una part dels museus Uffizi de Florència, i va causar cinc morts i 48 ferits. «No és una mort que proporcioni consol», va declarar Rita, filla del general Carlo Alberto Dalla Chiesa, assassinat al seu Seat 500 junt amb la seva dona (1982), després d’haver sigut enviat a Sicília arran de l’homicidi dels presidents locals del Partit Comunista i de la Democràcia Cristiana i dels principals caps i agents investigadors de la policia.

Totò Riina no tindrà funerals públics per ordre de les autoritats i també del bisbe local i de la Conferència Episcopal Italiana (CEI), que van recordar com Joan Pau II va excomunicar públicament els mafiosos durant un viatge a Sicília. Fa dos anys, el papa Francesc ho va repetir, subratllant les síl·labes finals: «Els [mafiosos] que adoren el mal estan ex-co-mu-ni-cats». 

«Tractant-se d’un pecador públic, no hi haurà funerals públics i si els familiars ho demanessin s’avaluaria una possible cerimònia privada al cementiri», va declarar Michele Pennisi, bisbe de Monreale (Sicília). Formen part de la mateixa Església que als anys 50 i 60 afirmava que «la màfia no existeix». El mateix que sentenciaven els tribunals. 

Temes: Màfia Itàlia

0 Comentaris
cargando