Puerto Rico vota per convertir-se en el 51 Estat dels EUA en un plebiscit de dubtosa efectivitat

A la cinquena, gairebé amb tota seguretat, tampoc anirà la vençuda perquè es decideixi definitivament l'estatus de Puerto Rico en la seva relació amb els Estats Units. L'illa, asfixiada per una dècada de recessió i oficialment en fallida amb un deute de 123.000 milions de dòlars, ha celebrat aquest diumenge un plebiscit per decidir sobre aquesta relació i tot i que gairebé el 98% dels votants han recolzat l'adhesió com a Estat de ple dret, els partidaris de l'anomenada “estaditat” no poden ni de llarg declarar victòria.

La consulta no tenia caràcter vinculant per decisió de l'Administració de Donald Trump, i en qualsevol cas, a més, necessitaria una acció del Congrés federal a Washington per ampliar els EUA a 51 estats. A més, han tingut èxit les crides al boicot dels partits de l'illa que aposten per mantenir l'actual estatus d'Estat lliure associat o per la independència: l'abstenció ha marcat la jornada i la participació s'ha quedat per sota del 23%, fet que planteja dubtes sobre la legalitat de donar per representatius els resultats.

El combat, a més, no ha acabat amb la votació. El govern del conservador Ricardo Roselló, promotor de l'“estaditat”, insisteix que intentaran fer valer els resultats a Washington i ha anunciat també que anirà “als fòrums internacionals per defensar l'argument de la importància que Puerto Rico sigui el primer Estat hispà dels Estats Units”. Els representants del Partit Popular Democràtic, que advoca per l'statu quo, i el Partit Independentista Porto-riqueny, no obstant, deslegitimen els resultats. “Rosselló va a anar a Washington i dir que això és el que la gent volia però nosaltres direm que no és veritat i els números parlen per si mateixos”, ha dit en roda de premsa el president del PPD, Héctor Ferrer.

DESINTERÈS DEL PARTIT DE TRUMP

Rosselló té difícil, a més, trobar receptivitat al Congrés federal. Els republicans, que controlen les dues Cambres, no estan per la labor de donar representació als porto-riquenys, una població de tendència demòcrata a les urnes i que actualment no té dret a votar en les eleccions presidencials nord-americanes. El seu actual representant al Congrés té dret limitat de vot.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Des del govern de San Juan el referèndum (cinquè després dels del 1967, 1993, 1997 i 2012) s'havia promogut, en part, com un pas en l'ardu camí cap a la solució de la greu crisi econòmica que afecta l'illa, de la qual han emigrat rumb als EUA en l'última dècada gairebé mig milió de porto-riquenys. Gairebé la meitat dels seus 3,4 milions d'actuals habitants viuen en la pobresa, l'índex d'atur és del 12% i el cost de la vida és molt més alt que als EUA, amb l'alimentació un 22% més cara, i els serveis públics, un 64%. En aquestes circumstàncies, i en el mateix mes que s'han tancat 163 escoles públiques, molts han criticat la celebració d'una consulta que ha costat 7,5 milions de dòlars i que Washington havia demanat que s'endarrerís.

L'economia de Puerto Rico està intervinguda des de l'any passat per una junta de control fiscal que va nomenar el Congrés de Washington i que, formada per set tecnòcrates nord-americans, és la que supervisa la política econòmica, amb autoritat per derogar lleis.