Els reformistes obren la porta al canvi a l'Iran després d'arrasar a Teheran

Els iranians van ratificar ahir a les urnes les seves ànsies de canvi. A l’espera de les dades finals de tot el país, el resultat a Teheran de les eleccions al Maylis (Parlament) i a l’Assemblea d’Experts van confirmar la tendència. A la capital, la victòria dels partidaris del desglaç amb Occident i de l’obertura econòmica va ser total. Dels 30 diputats en joc en aquesta metròpolis on vuit milions de persones tenien dret a vot, un total de 29 van anar a parar a candidats de la llista Coalició Inclusiva de Reformistes i als membres de La Veu del Poble, un grup independent pròxim als moderats. D’aquests, 13 són dones, una xifra a què no s’havia arribat mai fins ara. En canvi, els conservadors només van aconseguir un diputat, fet que suposa una autèntica debacle per als partidaris de la línia dura.

El candidat més votat a Teheran va ser Mohammad Reza Aref, precisament el diputat que liderava la coalició reformista. Darrere seu va quedar Ali Motahari, líder del partit La Veu del Poble. Un dels candidats elegits és Mohammad Ali Bakkalim, a qui EL PERIÓDICO va entrevistar dimecres i que va augurar: «Aquestes eleccions canviaran moltes coses a l’Iran». La realitat és que aquest èxit electoral reformista posa fi a 11 anys –des de la victòria el 2005 en les presidencials de Mahmud Ahmadinejad– de domini gairebé absolut de l’esfera política per l’ala dura del règim.

També a l’Assemblea d’Experts els reformistes van obtenir importants avanços. Encara que la majoria de clergues elegits van ser conservadors, a Teheran els candidats més votats van ser dos moderats: l’expresident Ali Haiximi Rafsanjani i l’actual president Hassan Rouhani. A més a més, alguns dels clergues més radicals no van aconseguir ser elegits. La victòria en vots dels candidats moderats pot donar als reformistes una influència que no tenien en una institució que, tenint en compte la mala salut de l’actual líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, pot haver d’elegir en els pròxims anys el seu substitut, la persona amb més poder de l’Iran.

Encara falta conèixer el resultat global, on pot ser que es reequilibrin les forces de moderats i conservadors. No obstant, l’aclaparadora victòria a Teheran, centre demogràfic, econòmic i polític del país, reforça la política aperturista del president Rouhani, actual abanderat del canvi. 

Si les eleccions eren un plebiscit a la seva política, l’ha guanyat. Donant-li suport, els iranians han expressat el seu recolzament a una estratègia més conciliadora que, després de l’acord nuclear i el final de les sancions, esperen ara que els porti una millora en la seva situació econòmica.

EL PES DE LA JOVENTUT / Els resultats demostren que els reformistes han sabut aprofitar l’ambient d’eufòria generat després de l’aixecament de les sancions pel programa nuclear. A més, posen sobre la taula el creixent pes d’aquell Iran més jove –suposa el 60% de la població– desitjós d’apertura i d’un marge de llibertat més gran.

«És un resultat extraordinari. És molt bo per a l’Iran», clama emocionada Lida, una jove de Teheran que va votar reformista. «És bo que al Parlament entri gent de ment més oberta i no tan tossuts com els que hi havia», explica. Com a exemple, la derrota de candidats extremistes, com el que va denunciar davant la justícia el ministre d’Exteriors iranians, Yavad Zarif, per donar la mà al president dels Estats Units, Barack Obama.

També Iman està exultant. «Els reformistes guanyaran. Quedaran 60% a 40%», assegura mostrant les seves ànsies de canvi. Fins i tot si al final les forces s’equilibren, el resultat serà bo. «És molt difícil que aconsegueixin la majoria absoluta», comenta un altre jove. Prefereix ser pragmàtic: «Els reformistes, encara que no siguin majoria, seran molt nombrosos al Parlament. I això és bo». Qui des de primera hora es va apuntar la victòria va ser el sistema, que va presentar la significativa participació d’un 60% com una legitimació democràtica. El líder suprem, Ali Khamenei, havia assegurat que amb aquestes eleccions l’Iran «els marca un gol als seus enemics, que deien que el poble iranià no participaria».

 

COHABITACIÓ / Aquesta victòria reformista desagrada a l’ala més dura del règim. Està per veure com es desenvolupa el final del recompte i, el que és més important, com és la cohabitació d’un Rouhani reforçat, amb el Parlament del seu costat, i d’un sector conservador en retrocés.

Notícies relacionades

El tresor de Farah Diba a Teheran

Un puzle institucional

Mehdi, teheraní, confessa el seu desig que guanyin els conservadors «pel fet de ser els que estan més a prop de les idees de l’imam Khomeini». Aquest sexuagenari s’enardeix quan li toca parlar del seu país i no és partidari de l’apertura. «Els iranians tenim la nostra pròpia ideologia. Nosaltres no som liberals, com a Occident. Hem decidit seguir el nostre camí», clama.