Rosell, no gràcies

Ni rastre d'ell. No se sap on és. Ni tampoc què fa. Ni si farà públic a qui donarà suport en aquestes eleccions. Per raons ben diferents, però tots coincideixen en una cosa. Els sis precandidats a la presidència del Barça porten escrit aquest eslògan a la cara. «Rosell, no gràcies». Alguns, com l'últim president, Josep Maria Bartomeu, per defensar la seva independència, allunyant-se com ha anat fent al llarg dels últims mesos, encara a la llotja del Camp Nou, de l'obra rosellista, del president més votat en la història del club que va marxar, segons Laporta, «corrent i sense donar explicacions» a meitat de mandat.

DEL PODER A L'OBLIT / Rosell és la figura invisible d'aquesta precampanya, a l'espera del tall definitiu de dissabte que ve. Serà l'últim dia per recollir les 2.534 firmes necessàries per ser després proclamat candidat el 6, 7 o 8 de juliol. Laporta insisteix a vincular Bartomeu amb Rosell («són dues figures indissociables», reitera). Agustí Benedito, per la seva banda, revela que «Rosell demana el vot a les penyes per a Bartomeu». I fins i tot Toni Freixa, la veu oficiosa del rosellisme a l'oposició (2005-2010) i la veu oficial en el poder (2010-2014), s'allunya de qui va ser primer el seu líder i després el seu president. Freixa tan sols li va trucar per comunicar-li que es presentava a les eleccions, després d'estar, això sí, un any sense intercanviar paraula, coincidint amb la dimissió de Rosell el gener del 2014 pel cas Neymar. Des del primer dia que es va presentar, Laporta ha associat les dues paraules. Quan parla de Bartomeu es refereix sempre a «Bartomeu i Rosell» en un missatge que intentarà anar fent calar fins al final. Amb la mateixa contundència laportiana es defensa Bartomeu, recalcant que «Rosell ja és lluny del Barça», marcant perfil propi. «No li consulto res».

ELS SUPERVIVENTS / L'home que va acabar amb el laportisme (Rosell va obtenir 35.021 vots, el 61,35%, el 2010) i amb les seves altres vies (Marc Ingla va conquistar 7.014 socis i Jaume Ferrer, 6.168) posa ara d'acord, cinc anys després d'escombrar com ningú ho havia fet abans a les urnes, els sis precandidats. D'aquell procés, només en queda Benedito, que va ser segon amb 8.044 vots, i que veu ara com el seu llarg treball en silenci de l'últim lustre queda empresonat per la força mediàtica del xoc entre Bartomeu (el poder actual) i Laporta (el poder passat).

Jordi Majó, un altre supervivent, però del 2003, ha aportat elements nous a la campanya (el vot electrònic, i va donar abans que ningú el nom del seu director esportiu, el danès Michael Laudrup) i busca el seu nou espai sense gaire temps per recollir les firmes. Com Freixa, que va estar fins a l'últim dia amb Bartomeu a la junta. Però lluita cara a cara per diferenciar-se d'ell i de Rosell, dibuixant un projecte esportiu que generi l'excel·lència de La Masia. Tan sols Jordi Farré, el líder de Som gent normal, pot presumir, i amb raó, de ser l'única veu realment nova en el complex panorama preelectoral del Barça, que s'anirà aclarint els pròxims dies.

Farré és l'únic dels sis que no havia estat abans en cap escenari, totalment independent dels corrents d'opinió que han dominat el barcelonisme els últims 15 anys. I lluita contra rellotge, igual que Majó i Freixa, per obtenir les firmes. «Hi haurà dos o com a molt tres candidats», va arribar a pronosticar Laporta, assumint la dificultat d'obtenir l'aval del soci amb tan poc temps. Bartomeu ja té més de 2.534 rúbriques, però no ho vol dir per donar un cop d'autoritat dissabte.

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

LA 'BATALLA POGBA' / Per això, la precampanya, que havia de ser innovadora perquè el Barça no pot fitxar jugadors aquest estiu a causa de la sanció de la FIFA, ha girat, un altre cop, al sistema tradicional. A l'antic. A la batalla pel crac. En aquest cas pel crac Pogba. No importa gaire que no pugui jugar fins al gener del 2016 deixant, un altre cop, una altra curiosa i estranya paradoxa en l'univers Barça. L'estiu que no es pot fitxar, és quan surten més noms per a un equip, el de Luis Enrique, que no fa encara ni un mes que va tancar a Berlín una temporada impecable: Lliga, Copa i Champions.

Laporta presumeix de tenir fil directe amb el polèmic Mino Raiola, agent de Pogba, i de la connexió sentimental d'Abidal (el seu director esportiu) amb el centrecampista francès, mentre el Barça volarà a Torí aquesta setmana per negociar amb el Juventus. I ningú se'n recorda ja del president que va treure més vots que Laporta (2003), Gaspart (2000) i Núñez en les seves tres eleccions (1978, 1989 i 1997). «No us fallaré», va dir Rosell el seu primer dia de mandat.