GENT CORRENT

Oriol Cendra: "Cultura és donar veu als grups més vulnerables"

Trenta anys d'experiència en l'àmbit cultural l'avalen per exposar la seva visió de la cultura com a eina per a la vida

zentauroepp39864924 barcelona  30 08 2017  contra  oriol cendra  t cnico de cult170922165800

zentauroepp39864924 barcelona 30 08 2017 contra oriol cendra t cnico de cult170922165800 / Mireia Reynal

2
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

Oriol Cendra (Barcelona, 1963) fa 30 anys que treballa com a tècnic de cultura a la Generalitat i aquesta llarga experiència a l’ombra l’avala per exposar la seva visió de què és i per a què serveix la cultura. Li proposem anar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per fer la foto i ell suggereix que l’herbolari Font de la Salut del carrer de Xuclà també seria un bon lloc per relacionar-lo amb la cultura. 

–¿Una herboristeria és cultura?

–Tendim a tancar la cultura a dins d’institucions i polítiques culturals, i associem activitat cultural amb el fet de consumir productes: llegir llibres, anar al teatre, al cine... Però la cultura és molt més. Les plantes medicinals són una font de coneixement ancestral i això també és cultura. Conèixer l’entorn, parlar una variant dialectal d’una llengua, associar-se per millorar un barri, tenir la capacitat de somiar... Tot això són accions culturals.

–¿En quin sentit somiar és cultura?

–En un context de precarietat laboral pots somiar tenir una feina precària o pots somiar lluitar per la teva dignitat. La teva decisió et convertirà en una persona o en una altra, i això és cultura pura, perquè tal com siguis com a persona és com contribuiràs al món i el deixaràs en herència als altres. 

–És la definició més bonica de cultura que he sentit mai. 

–Els antropòlegs Kroeber i Kluckhohn van trobar més de 150 definicions de cultura. Per a mi, una acció cultural de primer ordre no és tant cultivar-se un mateix sinó donar veu als diferents col·lectius que formen part d’una societat, especialment als més vulnerables i invisibilitzats. Contràriament, tendim a la uniformització més absoluta.

–Ha escrit que la creació del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, el sindicat manter, és una acció cultural.

–Ho comparo amb la fundació de La Aurora per Josep Anselm Clavé el 1845. Aquesta societat reunia persones de diferent extracció, sobretot treballadors, que s’agrupaven per cantar, instruir-se i tenir un espai de sociabilitat quan sindicar-se no estava permès. Eren autèntiques escoles de ciutadania.

–¿Com arriba a aquesta idea?

–És una reflexió que vaig obrir fa cinc o sis anys, quan vaig començar a dedicar-me més a l’àmbit de la cultura popular. Un dels actes culturals més emocionants que he vist mai és una trobada de poesia en llengua urdú en què homes d’ascendència pakistanesa que viuen al Raval expressen el seu sentiment de nostàlgia.

–Actes així són molt poc reconeguts.

–¿Com és possible que aquestes persones que tenen una cultura, es reuneixen i l’expressen no tinguin veu en la construcció de la nostra societat? El Departament de Cultura té inventariades 15.000 festes tradicionals i cap pertany al cicle festiu dels musulmans a Catalunya. 

–Alguna cosa falla, sí.

–I no parlo només de comunitats ètniques.  Diuen que els joves no fan poesia, però a Youtube trobes mil formes de recitar. ¿Per què les institucions no incorporen les demandes culturals dels poetes que s’expressen a través del hip-hop, el rap o el pop rock en els plans de lectura?

Notícies relacionades

–Els pressupostos públics no reflecteixen la importància de la cultura.

–El pressupost anual de cultura de totes les administracions públiques a Catalunya és d’uns 900 milions d’euros, i només el del FC Barcelona és de 700 milions. Des dels poders públics no hem sabut fer que la cultura sigui útil per viure, però ja hi ha formacions polítiques i gestors culturals que incorporen aquest pensament en el debat sobre què és i com s’exerceixen les polítiques públiques en cultura. 

Temes:

Gent corrent