Més de 900 demandes per a un sol jutjat de clàusules terra

De moment és més un fantasma amenaçant que una realitat palpable. No se sap quantes demandes sobre clàusules terra hauran d'assumir els jutjats especialitzats que entren en funcionament aquest dijous, però tenint en compte el procediment arbitrat i la realitat inscrita als registres judicials, el jutjat de Barcelona habilitat per atendre les reclamacions hauria d'enfrontar-se, com a mínim, amb 900 casos a l'any, sense comptar amb els efectes del reial decret aprovat pel Govern per pal·liar el previsible augment de litigis en relació amb les clàusules terra com a conseqüència de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre de 2016.

La xifra -una projecció a partir de les dades registrades- no deixa de ser un repte si es considera que s'ocuparà d'aquests casos un jutge en pràctiques sense mitjans suplementaris -que es conegui fins ara- adjunt a un jutjat d'instrucció de torn al qual directament no es podran adjudicar demandes sobre clàusules terra. En el cas de Barcelona, és el Jutjat d'Instrucció número 50 el que incorpora des d'aquest dijous un jutjat bis que atendrà les demandes.

Els 900 casos amb la projecció que realitza per a la província de Barcelona, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en l'acord remès al Consell General del Poder Judicial en què expressa les consideracions en contra del procediment establert per l'òrgan de supervisió dels jutges per abordar les reclamacions presentades dins del pla d'urgència dissenyat per la judicatura. En aquesta projecció, els jutges del TSJC, destaquen que si en lloc de destinar totes les demandes a un sol jutjat es repartissin entre els de primera instància de la província, les 72 sales es repartirien entre 12 i 13 casos a l'any. Aquesta projecció és semblant a la resta de províncies catalans. Girona, amb 196 assumptes tramitats, es repartiria entre 30 i 31 casos entre els 13 jutjats. A Tarragona (164) se'n repartirien entre 12 i 13 casos per any i a Lleida (112), entre vuit i nou causes.

REPARTIMENT DESCARTAT

Però aquesta forma de repartiment ja ha quedat descartada, al decidir el CGPJ la centralització territorial i l'especialització en el seu pla d'urgències. "Fins que no es coneguin les xifres concretes no se sabrà si els mitjans són suficients. Però, per descomptat, els jutjats faran el que estigui a les seves mans perquè les causes tirin endavant", ha comentat a aquest diari Luis Rodríguez Vega, responsable a Catalunya de l'Associació Professional de la Magistratura (APM). "El sistema no ens sembla afortunat, però es farà tot el possible perquè funcioni", ha afegit.

Malgrat ells, el malestar entre els jutges és creixent, i no solament pel més que probable col·lapse dels jutjats especialitzats, sinó també pel tipus de protocol establert pel CGPJ perquè els jutges resolguin les demandes. "En els meus 25 anys de carrera judicial és la primera vegada que el CGPJ limita d'aquesta forma la capacitat de decisió dels jutges", ha comentat José María Fernández Seijo, magistrat de l'Audiència Provincial, que va impulsar una causa davant Brussel·les que va obligar a modificar la llei hipotecària espanyola. Entre els jutges existeix cert ànim de plantar-se davant el desenvolupament del pla d'urgències, encara que no s'ha concretat cap decisió.

RESOLDRE LITIGIS

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Les altes instàncies de la judicatura espanyola defensen el pla d'urgències. El president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, ha explicat aquest dimecres que l'objectiu de l'especialització d'un jutjat per província és aconseguir resoldre els litigis que es plantegin en relació amb les clàusules terra sense que es vegi afectat el temps de resposta que actualment estan donant els jutjats de primera instància als assumptes per als quals són competents, que se situen en la mitjana europea.

L'especialització, ha afegit Lesmes, també garanteix la uniformitat en la resposta que rebin els ciutadans a les seves demandes i, per tant, més seguretat jurídica. Aquestes declaracions les ha realitzat després d'una reunió amb el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes en què s'ha s'han compromès a col·laborar amb el pla d'urgència. El president del poder judicial ha assenyalat, a més, que la solució plantejada pel CGPJ "es caracteritza per la seva flexibilitat, de manera que les mesures de reforç es podran adaptar a les circumstàncies que es plantegin en cada moment".