Primer avís de Chris Froome a la Vuelta a Espanya

Va ser la pura demostració de qui era el cap, qui havia guanyat el Tour i qui sembla que arriba més ben preparat a la Vuelta a Espanya, buscant un doblet que no és ni de bon tros un repte impossible. Chris Froome girava el cap, mirava als costats, se situava el primer en el grup de l’Sky quan tot just faltaven 150 metres per travessar la primera línia de meta de la ronda espanyola i comprovava que la resta dels seus companys no podien seguir el seu ritme brutal en la contrarellotge per equips. No tenia més remei que frenar i cedir uns segons de descans als seus rivals de la general, ja col·locats a la seva estela, i que si no hagués hagut d’aixecar el peu encara haurien cedit més temps a les primeres de canvi.

El conjunt nord-americà del BMC va guanyar perquè en l’especialitat de les contrarellotges per equips, són uns artistes. Amb Rohan Dennis impulsat a la primera plaça de la general, perquè va ser el primer de l’esquadra que va travessar la línia de meta, es van desfer, en part, només en part, del tràngol de Samuel Sánchez, amb el seu positiu, tan trist com il·lògic a la seva edat, i molt difícil d’oblidar, com la pitjor i més pesada de les indigestions.

Els rivals ja cedeixen

La guerra de Froome, no obstant, era una altra. Era el combat esportiu davant Vincenzo Nibali (ja l’avança en 21 segons), Alberto Contador (a 25), Fabio Aru (a 32) i Romain Bardet (a 37). Primer assalt i primera mostra de poder del quatre vegades vencedor del Tour, en una ciutat anomenada Nimes, atípica per a una Vuelta que va començar a rodar a França, i que està pràcticament blindada per la policia per les lògiques mesures de seguretat.

Molts revolts, molts monuments, alguna caiguda i la confirmació que Froome va de debò, que no està per a bromes, que ha vingut a guanyar la Vuelta, que per això es va concentrar als Alps després del Tour, on es va emportar bona part dels seus súbdits a la ronda espanyola, i que farà tot el possible per no fallar.

Segons d'or

En un ciclisme on, per desgràcia, les fugues allunyades de la meta sembla que ja són fruit de la història, les generals es resolen per pocs segons. Ja es va veure al Tour, on, una vegada més, la contrarellotge va primar en diferències molt més que la muntanya. Per això, la vintena de segons que Froome va esgarrapar a la resta de contrincants tenen un gran valor, un botí que el britànic amarrarà i que li va servir per demostrar-se a si mateix que podia ser el patró de la Vuelta.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Des de la primera etapa, Nibali, Contador, Aru i Bardet ja saben que no tenen cap altre remei que començar a atacar Froome des del primer cim (per exemple, demà, a Andorra). No es pot deixar passar ni una sola oportunitat, perquè en qualsevol etapa, en qualsevol quilòmetre es pot guanyar o perdre la Vuelta. I això, sens dubte, és la màgia d’aquesta carrera que ha començat a respirar a França. 

Totes les classificacions en la pàgina oficial de la Vuelta.