Barcelona reprèn els tràmits per ressuscitar les obres de les Glòries

la capital catalana va reprendre ahir el camí tortuós i accidentat que segueix l’obra en curs més rellevant, i més conflictiva, per a la ciutat. La comissió municipal d’Urbanisme ha donat llum verda al projecte de finalització i construcció dels dos túnels previstos sota la plaça de les Glòries, amb la mirada posada a licitar els dos projectes, refosos en un, durant el mes d’octubre. El govern municipal parteix de la previsió que els treballs, parats des del mes de maig passat, quan va decidir donar per resolt el contracte amb les empreses que els desenvolupaven, es reprendran entre el gener i el març del 2018, i que duraran 32 mesos des d’aquell moment.

Segons aquest guió, el primer túnel estaria completat el 2020 i el segon, el 2021, any en què la reforma de la plaça, amb la finalització de les obres complementàries d’instal·lacions i dels acabats, es donaria per tancada.

Comissió endarrerida

El tràmit de l’aprovació estava previst per a la setmana passada, però llavors els registres policials en diverses seus de la Generalitat van fer suspendre la comissió enmig d’una jornada convulsa. Això va obligar a celebrar ahir una comissió extraordinària de la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, en què es va procedir a l’aprovació inicial del projecte dels túnels de les Glòries per un import total de 149.267.648 euros amb el vot favorable del govern, el grup Demòcrata, el de Ciutadans i el d’ERC. Ara la iniciativa estarà un mes en exposició pública i serà aprovada en una altra comissió d’Urbanisme.

D’aquesta quantitat, 96,7 milions corresponen a la primera fase del túnel –incloent-hi el que ja s’ha executat–, situada entre els carrers de Castillejos i Badajoz, que ha patit algunes modificacions des que l’alcaldessa, Ada Colau, va decidir rescindir el contracte del consistori amb les empreses que estaven portant a terme les obres: l’UTE integrada per Comsa, Copisa, Benito Arnó e Hijos i Rogasa. Una resolució que encara s’està tramitant, en la seva part final.

Licitació conjunta

El segon túnel, previst entre Badajoz i la rambla del Poblenou, té un pressupost associat de 52,5 milions d’euros, i ha sigut un motiu de preocupació per als veïns, que havien reclamat que es fes de forma paral·lela al primer túnel, i del qual es va arribar a témer que no s’acabaria construint. Quan Colau va anunciar la rescissió de l’anterior contracte també va avançar que els dos projectes es licitarien conjuntament. La licitació es farà per lots, per repartir la responsabilitat entre diverses empreses.

El primer tram del túnel ha patit tot un reguitzell de modificacions: un canvi en la geometria de les pantalles de formigó armat, ajustant-la a la situació del sifó existent sota les línies del ferrocarril; el perfeccionament del procediment d’execució del túnel sota els túnels ferroviaris existents; noves estructures per la variació de l’execució dels desviaments del clavegueram; canvis en la definició geomètrica per adaptar-les a la nova situació provocada pel canvi de rasant, i un canvi en la rampa de Besòs, de mur pantalla per mur pantalla de pilones.

Els túnels

El primer tram del túnel, des de Castillejos fins a Badajoz, té una longitud de 508 metres i és el més profund: passa per sota dels túnels ferroviaris a 25 metres sota el nivell de la plaça. El segon, de Badajoz a la rambla del Poblenou, farà 449 metres de llarg i estarà a 10 metres de profunditat.

En la comissió, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va

Notícies relacionades

Historiadors i entitats alerten d’una pèrdua «irreparable» per la demolició d’estacions de tren centenàries

Dues sepultures d’un soldat republicà

subratllar que el govern pretén que el projecte de les Glòries segueixi «amb més control públic». Sanz va al·ludir a l’agregació de mecanismes per aconseguir aquest augment del control, així com per combatre ofertes massa baixes en la nova adjudicació.

El grup Demòcrata, el primer de l’oposició i el que va començar l’obra de les Glòries en l’anterior mandat, amb Xavier Trias com a alcalde, va votar a favor del projecte. El seu regidor Jordi Martí va assegurar que el govern ha rectificat el seu discurs d’oposició a les grans obres i, com el regidor de Ciutadans Santiago Alonso i el del PP Javier Mulleras, va assegurar que el segon túnel no estava en els plans de Barcelona en Comú. El republicà Jordi Coronas va dir que no serà ERC «qui endarrereixi un minut més el calendari» i també hi va votar a favor.