Entrevista YOTELE
Natalia Verbeke (‘Ana Tramel. El juego’): «És un plaer treballar amb Maribel Verdú perquè té una generositat absoluta»
Parlem amb l’actriu sobre la nova sèrie de TVE, que reflexiona sobre els problemes i els perills de la ludopatia
RTVE visibilitza els problemes de la ludopatia amb l’estrena d’‘Ana Tramel. El juego’, la nova sèrie de Maribel Verdú
‘Ana Tramel’ arriba al setembre a TVE: «Tot el que es veu sobre el món del joc és real»
‘Ana Tramel. El juego’ arriba aquesta nit a La 1 de TVE per fer reflexionar la societat sobre els problemes i els perills de la ludopatia. En el repartiment de la nova sèrie de la cadena pública, també hi ha Natalia Verbeke, que interpretarà Concha, una advocada que ajudarà la protagonista interpretada per Maribel Verdú en la seva batalla judicial per defensar el seu germà, acusat d’assassinar el director del casino Gran Castilla. YOTELE parla amb Natalia Verbeke sobre el seu personatge a ‘Ana Tramel. El juego’, entre molts altres assumptes.
¿Què poden veure els espectadors a ‘Ana Tramel. El juego’?
Es trobaran un ‘thriller’ judicial molt addictiu i personatges femenins molt potents. És una sèrie que tracta el tema de la ludopatia, com va dir Roberto Santiago (guionista de la ficció i escriptor de la novel·la en què es basa), des d’un lloc que no s’havia tractat abans. No des del glamur, sinó des de tota la tragèdia i tot el que té de sòrdid el joc quan es converteix en una malaltia.
Interpretes Concha, una advocada especialista en multes i infraccions de trànsit, una cosa molt diferent d’aquesta batalla judicial que emprèn a la sèrie. ¿Com reacciona quan Ana Tramel arriba amb aquest assumpte tan gros?
Concha sempre ho ha desitjat. Tota la vida ha estat insistint-li a Ana (Maribel Verdú) que sisplau muntin juntes un bufet per a casos de l’estil que ara tractaran, però Ana sempre ha considerat que era millor advocada que ella i mai ha volgut. I al final, a Concha li ha faltat aquesta empenta que podia donar-li Ana, que és una advocada brillant, per poder muntar sola aquest tipus de bufet, i ha optat per obrir-ne un de multes de trànsit, lloc en el qual s’asseguren uns certs diners que li permeten tenir una vida acomodada, la seva família i la comoditat a la zona de confort.
Al rodar escenes dispars en les quals no tots coincidiu, ¿com reaccioneu quan veieu la sèrie completa?
Et sorprèn moltíssim perquè, tot i que tu t’arribis a llegir tot el guió, no és el mateix llegir que poder veure’l amb aquests actors donant-li vida. Potser t’ho has imaginat d’una manera però després t’ho trobes d’una altra. A més, també hi ha una cosa i és que els actors acabem una mica centrant-nos en la nostra trama i, de sobte, redescobreixes les trames dels altres i t’enganxes com un espectador més. Realment, la sèrie t’atrapa.
Respecte als guions, ¿com vas preparar el teu personatge? ¿Utilitzes la novel·la com a recurs de recolzament per comprendre més a fons el personatge?
Utilitzes la novel·la perquè la informació que et dona és molt més àmplia de la que et poden donar els capítols. Al cap i a la fi a Roberto Santigo no li queda cap altre remei. Està súper ben adaptada. Per sort, l’ha fet ell, però, evidentment, hi ha una informació que és a la novel·la que a mi m’aporta moltes més dades que les que em pot aportar el guió, i m’enriqueix i m’ajuda a comprendre coses del personatge que, fins i tot malgrat no hi siguin per guió, a mi em va molt bé tenir-les allà per tenir aquest recurs de recolzament.
En aquest procés de construcció del teu personatge, ¿has recorregut a Roberto Santiago, guionista i escriptor de la novel·la en què es basa ‘Ana Tramel. El juego’, en algun moment de dubte sobre Concha?
No, perquè està tan clar a la novel·la. Et dona una informació al·lucinant. Quan em van oferir la sèrie, vaig llegir els tres primers capítols i em van enganxar tant que volia saber què més passava, però no estaven escrits. Així que em vaig comprar la novel·la, que em va donar una gran quantitat d’informació. Tot allò que li hagués preguntat a ell no em feia falta ja perquè hi havia tots els detalls del meu personatge.
Quan llegies la novel·la, ¿veies Concha amb la teva cara? ¿T’imaginaves aquestes accions del teu personatge?
Crec que era bastant semblant al que vaig poder imaginar-me, dins del que vaig sentir en el moment de llegir la novel·la i en el moment d’interpretar. Quan ho veus, com que tu no has vist el muntatge, canvia molt tot, però sí. Va tenir molt a veure la intuïció que tenia al llegir-lo per primera vegada amb el que després vaig fer.
¿Com ha sigut tenir Maribel Verdú com a companya de repartiment? ¿Què t’ha aportat?
Sempre he somiat treballar amb Maribel. Em sembla una de les millors actrius d’aquest país i de les més valentes, però molt abans de treballar amb ella ens vam fer amigues. L’estimo. No només l’estimo, sinó que és una actriu híper generosa. Ella i Carmen Maura són de les persones més generoses que m’he trobat a l’hora de treballar. És un plaer treballar amb Maribel perquè et fa millor actriu i és allà per a tu, fins i tot quan no està davant la càmera. Té una generositat absoluta. Després rius un munt. A sobre tenim aquesta complicitat per l’amistat de fora. Va ser com anar-me’n d’excursió.
A més de tractar els problemes de la ludopatia, ‘Ana Tramel. El juego’ està protagonitzada per dos personatges femenins amb molta fortalesa. És més, el personatge més dèbil és el masculí, que, en aquest cas, està interpretat per Unax Ugalde. ¿Va ser un al·licient aquesta característica per acceptar el paper de Concha? ¿Què significa per a una actriu tenir entre mans un projecte així?
Els personatges femenins en aquesta sèrie són molt potents, i això per a una actriu és una sort i un regal. Això no vol dir que siguin molt forts, ja que tenen la seva fragilitat. De fet, probablement la més fràgil de totes sigui Ana Tramel (Maribel Verdú), que és una dona que té totes les addiccions possibles. En moltes ocasions, Concha actua amb Ana com si fos una mare, i estic parlant d’un personatge, el meu, que està passant una situació terrible en la seva vida, de la qual no puc parlar, però que s’oblida de tot això per abocar-se a ajudar la seva amiga. Hi ha una gran sororitat entre les dones en aquesta sèrie.
Quan se’t planteja un personatge tan ric que no és simplement el prototip, sinó que hi ha molt on aprofundir i treure, i que és tan real, perquè crec que són més reals aquestes dones que les que són el simple arquetip del que hauria de ser una dona. És un luxe.
Respecte a la ludopatia, ¿et va sorprendre aquest món tan fosc al llegir la novel·la o el guió de la sèrie?
Em va sorprendre moltíssim perquè desconeixia absolutament com és de sòrdid. Un sap que existeix la ludopatia, però no m’havia posat a indagar ni li havia prestat gaire atenció, i les dades que es presenten tant a la sèrie com a la novel·la em van deixar al·lucinada.
Es comenta bastant aquest equilibri que tenen els actors entre fragilitat i ego. En el teu cas, ¿a quin costat et col·locaries tu?
És una cosa que és meitat i meitat. És inevitable no ser fràgil quan jugues amb els teus sentiments i amb la teva vulnerabilitat, però penso que la fragilitat és un valor tan bo com la força. És molt valent acceptar la teva fragilitat i jugar-hi, no tractant-la com una cosa dolenta. Des d’aquesta qualitat es poden crear moltes coses molt interessants.
No ha sigut el cas del joc llavors, però ¿què has après al llarg de la teva carrera que t’hagi servit en el teu dia a dia?
Aquesta professió m’ha ajudat a tenir molta més empatia, a comprendre i posar-me al lloc de l’altre i a intentar entendre que el dolent té els seus motius per fer-ho. Crec que et fa molt més tolerant, i en el meu dia a dia crec que és el que més he après.
¿Has fet alguna incursió personal en aquest món per documentar-te?
No sé jugar ni al pòquer (rialles). No m’atrau.
¿A què ets tu addicta?
A la xocolata negra (rialles). Tots els dies menjo xocolata, des de 70% cap amunt. M’encanta. Per a mi la negra és la millor i la més saborosa. Amb llet no m’agrada.
Notícies relacionadesA més d’‘Ana Tramel. El juego’, ¿quins pròxims projectes tens?
El següent serà teatre amb Claudio Tolcachir. L’obra es diu ‘El tercer cuerpo’. No et puc dir exactament per a quan, però és per al 2022 perquè comencem a assajar el desembre o el gener.
